Article de Sebastian-Raul Pavel

Entre els nombrosos reptes que afronta el sector editorial a França hi ha l’auge del comerç de llibres de segona mà; editors i observadors assenyalen que aquest ha evolucionat d’un intercanvi marginal entre lectors a un mercat madur i sofisticat que competeix amb els llibres nous.

El mercat editorial francès se’ns presenta sovint com un model a seguir: un país on la «cultura» continua representant una qüestió política i social rellevant per a l’Estat, on els llibres no es tracten com a simples mercaderies i on les autoritats tenen la capacitat de protegir i donar suport a les indústries culturals, especialment al sector editorial.

Tanmateix, les transformacions tecnològiques, socials i dels hàbits de consum de l’última dècada han exercit pressió sobre el model tradicional del mercat del llibre, la seva arquitectura i, inevitablement, les relacions que el configuren. Des de fa uns quants anys, el mercat editorial francès travessa un període difícil, una situació adversa que hauria de suscitar tota una sèrie de preguntes.

Per exemple, si el preu fix —en un context marcat per la inflació i l’augment dels costos fixos— exerceix una pressió excessiva sobre les llibreries; si hi ha una deficiència estructural en la manera d’operar de les editorials, concretament pel que fa a la tendència a la sobreproducció; però també si caldria deixar de banda algunes respostes massa còmodes: que el temps dedicat a les pantalles és la causa principal del descens de la lectura, que el llibre imprès constitueix per si mateix un objecte cultural excepcional o que existeix una manera intrínsecament «correcta» de consumir cultura.

El mercat de segona mà

Enmig de totes aquestes tensions, l’expansió del mercat de llibres de segona mà s’ha convertit en un dels símptomes més debatuts de les dificultats que travessa el sector editorial, ja que qüestiona directament la relació entre la protecció cultural i la sostenibilitat econòmica del mercat. A França, el mercat del llibre està estancat des de fa aproximadament una dècada; els tiratges mitjans disminueixen any rere any i els llibres de segona mà ja representen gairebé una cinquena part del total de llibres adquirits i prop del 10 % de la facturació total.

El 2025, el tema va cobrar una gran rellevància en el món editorial arran de la publicació d’un informe del Ministeri de Cultura, elaborat en col·laboració amb la Societat Francesa de Gestió dels Drets d’Autor (SOFIA). L’informe revelava que un de cada cinc llibres comprats no era nou. Entre el 2014 i el 2022, el nombre de compradors de llibres nous va caure en 1,2 milions segons un estudi de Kantar, i en 3,5 milions segons GfK, mentre que el nombre de compradors de llibres de segona mà va augmentar en 1,9 milions.

Pel que fa a la literatura general, les obres literàries representaven el 54 % del mercat de segona mà —en comparació amb el 28 % del mercat de llibres nous— i, el 2022, s’estimava que una de cada tres novel·les es comprava de segona mà. En el cas de la novel·la negra, la proporció era d’una de cada dues.

En alguns subsegments, les vendes de llibres de segona mà han crescut molt més de pressa que les de llibres nous: en la ficció juvenil, les vendes d’exemplars usats van augmentar un 137 % entre el 2018 i el 2022, en comparació amb només un 7 % en el cas de les novetats; en el segment de la literatura infantil, l’augment va ser del 157 %, mentre que les vendes de novetats van caure un 21 %. Per a les editorials, aquestes dades indiquen clarament que el mercat de segona mà no es limita a coexistir amb el mercat del llibre nou, sinó que sembla guanyar terreny a costa seva.

Aquestes transformacions s’han vist afavorides per l’auge de les plataformes en línia de venda de llibres de segona mà, fet que ens obliga a deixar enrere la imatge de la llibreria de vell polsosa, plena de piles de llibres a punt d’ensorrar-se i regentada per llibreters rondinaires i irascibles. Avui dia, el comerç de llibres de segona mà forma part d’un circuit econòmic ben organitzat que s’alimenta de donacions massives, de la plataformització i d’eines algorítmiques de classificació i fixació de preus. El llibreter ja no és necessàriament un professional especialitzat en llibres rars o de nínxol; cada vegada més, es tracta d’operadors de magatzem o de particulars que revenen exemplars a través d’una plataforma.

Precisament per això, les editorials perceben l’auge dels llibres de segona mà no només com una pressió econòmica, sinó també com un factor que desestabilitza els processos tradicionals de creació i distribució.

Article publicat a Publishing Perspectives, clica aquí per llegir l’article sencer