Article de Lorenzo Herrero

El Govern d’Espanya ha posat en marxa un projecte ambiciós d’Estat que marcarà una fita en la internacionalització de les seves indústries creatives. El Ministeri de Cultura espanyol i Acció Cultural Espanyola (AC/E) van presentar de forma oficial el programa que portarà Espanya com a País Convidat d’Honor de la 28a Biennal Internacional do Livro de São Paulo, la trobada literaria més gran del Brasil i el principal referent editorial del món en llengua portuguesa, que se celebrarà del 4 al 13 de setembre de 2026.

Sota el lema Confluències, la proposta espanyola, coordinada per la Direcció General del Llibre, del Còmic i de la Lectura, i comissariada per la reputada escriptora Marta Sanz; cerca consolidar el pes comercial del llibre espanyol a l’exterior i propiciar un mirall d’influències creuades amb la cultura brasilera. A l’acte de presentació, celebrat a l’històric Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona, ​​el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha destacat que aquesta cita és una oportunitat estructural orientada a “ampliar l’exercici efectiu del dret a la lectura en un context global” ia “promoure la nostra pròpia diversitat lingüística i editorial”.

Per part seva, Sevani Matos, presidenta de la Cambra Brasileira do Livro (CBL), entitat que organitza l’esdeveniment des del 1970, va celebrar el desembarcament espanyol assenyalant que la seva presència «amplia la dimensió internacional de l’esdeveniment i enforteix els llaços culturals i editorials entre Brasil i l’univers iberoamericà». La Biennal d’aquest any es presenta sota un concepte renovat i immersiu titulat Um festival d’emoções, amb què l’organització projecta reunir més de 230 expositors i prop de 700.000 visitants en un recinte que ha crescut un 28% respecte a l’edició anterior, el Districte Anhembi.

Una delegació paritària que aixeca la veu de l’edició independent

L’eix central de la proposta espanyola resideix en la pluralitat. La representació nacional estarà formada per un grup de 50 autors i autores que escriuen i creen en les diferents llengües oficials de l’Estat, conjugant gèneres que van des de la narrativa convencional fins a la poesia, l’assaig, el còmic, la dramatúrgia i la literatura infantil i juvenil. Amb una aposta ferma pel protagonisme femení (60% autores davant d’un 40% d’autors), la llista de creadors destaca per reflectir el teixit literari real, més del 50% dels integrants publiquen les seves obres en segells independents.

Noms de la talla de Bernat Atxaga, Alana S. Porter, Xesús Fraga, Candela Sierra, Sabina Urraca, Maria Folguera, Katixa Agirre, Berta Dàvila, Elena Medel, Isaac Rosa, Carles Zanó o Elvira Navarro formaran part de la delegació. La programació literària, dissenyada per Marta Sanz, consta d’una trentena de sessions concebudes com a diàleg directe amb la tradició brasilera. Les taules debatran sobre les literatures del jo i l’autoficció, sota l’influx de Machado de Assis; les transgressions de gènere i classe inspirades en l’avantguardista Pagu; i el gènere negre, l’horror i la crònica de la crueltat amb el ressò de Rubem Fonseca i Clarice Lispector de fons. A més, s’abordaran debats marcadament polítics i contemporanis, com ara les escriptures ecològiques, la memòria democràtica a través de la novel·la gràfica o l’habitatge i la precarietat econòmica com a tabús literaris.

La literatura no s’aturarà als límits del recinte firal. Gràcies a una aliança amb l’Institut Cervantes, una part significativa dels autors, entre els quals s’inclouen Luz Pichel, Juan Pablo Villalobos, Mario Obrero o Sergio C. Fanjul, estendran les activitats oficials viatjant als centres d’altres ciutats estratègiques com Rio de Janeiro, Belo Horizonte, Porto Alegre, Brasília.

Article publicat a PublishNews, clica aquí per llegir l’article sencer