Els llicenciats en Filosofia als EUA tenen més probabilitats de treballar que els que van estudiar informàtica.

Fa deu anys, quan la revolució de la intel·ligència artificial es començava a accelerar, als estudiants d’arts i humanitats se’ls deia que, si volien ser emprables, havien d’aprendre a programar. Potser aquell consell no fos encertat. Ara són els mateixos programadors els que temen que la intel·ligència artificial els tregui la feina.

Podrien plantejar-se aprendre a filosofar. A principis d’aquest any, la Reserva Federal de Nova York va publicar dades que mostren que els llicenciats en Filosofia als Estats Units tenen més probabilitats de treballar que els que van estudiar informàtica. El 2024, l’any més recent del que hi ha xifres disponibles, el 7% dels que havien estudiat informàtica estaven a l’atur, davant del 5,1% dels filòsofs.

Moltes estan sent captades per les mateixes empreses d’intel·ligència artificial. Els estudiants reben ofertes de treball abans fins i tot d’acabar la carrera, afirma Luciano Floridi, filòsof a la Universitat de Yale. També els acadèmics marxen. Floridi qualifica la sortida massiva dels departaments de filosofia com una “hemorràgia”.

Algunes de les lliçons que la filosofia pot oferir als investigadors de l’IA són ancestrals. El mètode socràtic, tal com ho va descriure Plató, filòsof grec de l’Antiguitat, utilitza la ignorància fingida i el qüestionament seqüencial per aclarir significats, detectar contradiccions i descobrir implicacions. Molts sistemes actuals de IA tendeixen a ser aduladors. Segons Jörg Noller, expert en filosofia i intel·ligència artificial de la Universitat Ludwig Maximilian de Munic, els models entrenats amb el mètode socràtic tenen menys tendència a complaure i mostren més disposició a buscar la veritat.

Després hi ha la idea de la “ignorància socràtica”. A l“Apologia”, Plató fa que Sòcrates afirmi que la seva saviesa consisteix principalment a ser conscient de quant ignora. Inculcar aquesta humilitat en un model pot ajudar a limitar l’excés de confiança, un defecte comú que Noller descriu com a “immaduresa de la IA”. Iason Gabriel, filòsof sènior a Google DeepMind, un laboratori d’intel·ligència artificial amb seu a Londres, atribueix el descens generalitzat de les al·lucinacions al sector a aquest tipus d’esforços. En termes més amplis, afirma que les lliçons de filosofia són “un mecanisme molt potent” per millorar els llargs processos de raonament de la intel·ligència artificial coneguts com a “cadenes de pensament”.

La formació filosòfica també pot influir en la perspectiva d‟un model de manera més concreta. Si a un assistent jurídic d’IA se l’alimenta amb els escrits de John Locke, afirma Powers, filòsof de la tecnologia a la Universitat de Delaware, tendirà a afavorir uns drets de propietat sòlids com a base de la llibertat política. I si aquests principis no convencen, els desenvolupadors de models també poden oferir alternatives. La sèrie de models “Granite” d’IBM, la multinacional nord-americana d’informàtica, inclou controls que permeten als clients empresarials adaptar millor les respostes a les seves pròpies filosofies corporatives. Rossi, responsable d’IA a IBM, afirma que això permet als usuaris decidir on situar l’equilibri entre dilemes filosòfics, com l’autonomia individual davant de l’harmonia social.

Article publicat a La Vanguardia, clica aquí per llegir l’article sencer