Natalia Otero

Les vendes van caure el 2025 després d’anys de creixement. Els comerços independents perden públic, però es mantenen com a lloc preferit de compra per la diversitat de títols i la proximitat.

Les llibreries independents són d’aquests llocs on probablement s’enriqueix més qui compra que qui ven, però la pandèmia va obrir al sector una etapa de conte, amb lectors que van demostrar que estan quan se’ls necessita i creixements gairebé inaudits. L’any passat els números van començar a tornar a les lleres naturals i la caiguda d’un 5,9% en la venda d’exemplars va tancar aquest capítol daurat. Els llibreters, tot i això, coincideixen que el gremi travessa un moment favorable malgrat l’escalada dels lloguers, que ja s’ha cobrat víctimes, les plataformes en línia i l’ombra cada vegada més allargada de les cadenes. Per fer-los front, les llibreries despleguen proximitat i experiències que transcendeixen la compra.

Es publica més, hi ha més gent que llegeix i els joves, a qui es temia perdre entre pantalles, se segueixen enganxant als llibres. En aquest context, les llibreries independents són un pilar fonamental per la seva capil·laritat, diversitat d’oferta i proximitat. Continuen sent el lloc preferit de compra, però perden públic. “El perquè no t’ho sabria dir, perquè, efectivament, les llibreries ara funcionem molt bé”, explica Almudena Amador, propietària de la valenciana Ramon Llull, sobre la gestió i les capacitats d’aquestes botigues. “És un molt bon moment per a la llibreria i em consta que per a moltes llibreries independents també”, coincideix Paco Goyanes, fundador de Cálamo, a Saragossa. El 2025 eren el canal d’adquisició habitual per al 67% de la població, d’acord amb l’estudi Hàbits de lectura i compra de llibres de la Confederació de Gremis de Llibreters d’Espanya (FGEE). Els tres anys anteriors, la xifra oscil·lava al voltant del 70%. Durant aquests mateixos exercicis, entre el 45,4% i el 43,5% va comprar en aquests establiments el seu darrer llibre, davant del 40% de l’any passat.

Els pitjors pronòstics que auguraven a les llibreries la mateixa sort que els videoclubs amb l’arribada del llibre electrònic no es van complir i aquest format ha acabat sent més complement que un substitut. Neutralitzada aquesta amenaça, el sector s’ha trobat en dos camps de batalla nous: el canvi en els hàbits de consum i la concentració. “Al final [la competència] és internet, totes les grans plataformes, i les grans superfícies”, tradueix Judit Pino entre les prestatgeries de Semuret, una llibreria centenària zamorana les regnes de les quals va prendre fa set anys.

Article publicat a El País, clica aquí per llegir l’article sencer