Article de DAVID VALERO I CARRERAS

Imatge: Una exposició de l’editorial Bruguera, a la biblioteca Jaume Fuster Q.P.

  • Grans editorials nascudes al país i amb prestigi fronteres enllà porten per marca cognoms de famílies catalanes del sector

  • Els monjos de l’abadia de Montserrat van adquirir la seva pròpia impremta el 1499 i des d’aleshores no han deixat de publicar

Sembla que no havien passat ni cinquanta anys des que Johannes Gutenberg havia posat a punt la seva impremta de tipus mòbils, quan els abats de Montserrat van decidir instal·lar-ne un exemplar al monestir per imprimir els seus propis llibres. Això succeïa el 1499, i és una fita que permet situar l’abadia de Montserrat com l’editorial més antiga del món o, si més no, una de les més antigues juntament amb Oxford University Press, de la prestigiosa universitat anglesa.

Fora d’aquest precedent tan antic, el cas és que hi ha un bon grapat d’editorials –d’ara i de temps pretèrits– que porten per nom un cognom català, encara que no sempre en siguem conscients. Per exemple, la cèlebre Enciclopèdia Espasa deu el seu nom als germans Pau i Josep Espasa Anguera, que van fundar l’editorial familiar. A la següent generació, després d’emparentar amb una altra família editora, la nissaga va proporcionar un altre personatge amb llinatge de lletres, com va ser el cas de Pau Salvat Espasa, el primer cognom del qual deixaria per a la història una editorial de gran pes històric –el seu pare, Manuel Salvat Xivixell, en va ser el fundador–. Per descomptat, darrere de Plaza & Janés hi ha un altre català, com era Josep Janés Olivé, que va crear la cèlebre editorial juntament amb Germán Plaza Pedraz. El segell Luis de Caralt va ser creat per Lluís de Caralt Borrell, membre d’una família aristocràtica del país. Encara que pugui costar més d’intuir-ho, l’editorial Grijalbo també té al darrere un emprenedor català, Joan Grijalbo Serres. Per partida doble hi ha el cas de la prestigiosa Seix Barral, on hi havia Joan Seix Miralta i el seu fill Víctor Seix Perarnau, així com Carles Barral Nualart i el seu fill Carlos Barral Agesta. Tampoc cal oblidar l’editorial Bruguera, que va brillar especialment en el món del còmic i que havia estat fundada per Francesc Bruguera Grané, després d’heretar del seu pare, Joan Bruguera Teixidó, el segell El Gato Negro. Per acabar amb aquest reguitzell de cognoms farem esment als Tusquets, nissaga burgesa de Barcelona que van contribuir a posar en marxa l’editorial Tusquets, un segell liderat per Beatriz de Moura, esposa d’Òscar Tusquets. La família, en concret Esther Tusquets, va fundar Lumen, també editorial de prestigi.

Article publicat a El Punt Avui, clica aquí per llegir l’article sencer