Ángel Barbas

L’allau de continguts ha desgastat la nostra atenció i comprensió, i els experts proposen estratègies per recuperar un hàbit com la lectura més reflexiva

Mai no havíem tingut tanta informació disponible com ara. Notícies, anàlisis, comentaris i opinions circulen sense parar per xarxes socials, mitjans digitals i aplicacions de missatgeria. Paradoxalment, aquesta abundància no sempre es tradueix en una millor comprensió de la realitat. Sovint passa el contrari: la saturació informativa afavoreix lectures ràpides i reaccions immediates que alimenten debats cada cop més polaritzats.

Quan apareixen fenòmens com ara la desinformació, la polarització o el discurs d’odi, les respostes solen anar en dues direccions. D’una banda, la verificació de la informació: projectes de fact-checking destinats a detectar continguts falsos o enganyosos. De l’altra, la regulació normativa dels continguts que circulen a les plataformes digitals.

En els darrers anys han proliferat iniciatives en aquesta línia, des de mecanismes de moderació fins a programes institucionals per combatre el discurs d’odi a xarxes socials, com el recent projecte HODIO impulsat pel Govern espanyol.

Aquestes estratègies poden ser necessàries, però se solen centrar en els continguts que circulen o en les normes que en regulen la difusió. Sovint es presta menys atenció a una qüestió més profunda sobre la qual volem posar el focus en aquest article: com ens relacionem amb el coneixement quan llegim?

Entre les diferents formes de llegir que conviuen avui als entorns digitals, dues resulten especialment preocupants: la lectura ràpida, impulsada per la saturació informativa, i la lectura reactiva, afavorida per contextos de polarització.

El flux constant de continguts que rebem cada dia ens obliga a processar informació a gran velocitat. Titulars, imatges i missatges se succeeixen sense pausa a les nostres pantalles.

Diverses investigacions han mostrat que quan la quantitat d’informació supera la nostra capacitat de processar-la, l’anàlisi tendeix a simplificar-se. En aquestes situacions resulta més difícil seguir raonaments, relacionar dades entre si i situar la informació en el seu context, cosa que dificulta la comprensió dels temes a què es refereixen els textos. Quan el context desapareix, la comprensió es debilita.

Davant d’aquesta saturació desenvolupem estratègies de lectura ràpida: fem una ullada als titulars, captem allò essencial en pocs segons o saltem entre fragments d’informació. Aquestes pràctiques poden ajudar a orientar-nos en entorns complexos, però també redueixen lespai necessari per seguir raonaments, comprendre matisos o contextualitzar els fets.

Diversos estudis han mostrat que la lectura en entorns digitals tendeix a adoptar patrons fragmentaris i superficials, caracteritzats per una ràpida navegació entre els textos i una atenció discontínua.

Llegir deixa de ser un exercici de comprensió de la realitat i esdevé un exercici de consum ràpid d’informació.

A la lectura ràpida se suma una altra pràctica cada cop més estesa: la lectura reactiva. En contextos polaritzats, molts continguts es llegeixen no tant per comprendre’ls com per posicionar-se davant d’ells.

Les investigacions sobre raonament motivat mostren que les persones tendeixen a interpretar la informació de manera que confirmi les seves creences prèvies, acceptant o rebutjant evidències segons que reforcin o amenacin les conviccions amb què s’identifiquen. Així, els textos esdevenen ràpidament detonants de reacció, ja sigui per compartir, comentar, criticar o defensar una posició.

Llegir tampoc no és aquí un exercici de comprensió de la realitat, sinó un exercici de reacció o de confirmació del que ja pensem.

Article publicat a La Vanguardia, clica aquí per llegir l’article sencer