AINARA VALADEZ MEDINA  

En un món digital i hiperconnectat, els joves i adolescents es consoliden com el grup que més llegeix, atrets per gèneres com el ‘young adult’, el ‘romantasy’ o el còmic. Editorials, llibreries i biblioteques treballen per oferir-los històries diverses que els interpel·lin i activitats que els connectin, amb el repte de fomentar també la lectura en català.

La generació perduda. És així com, massa sovint, es defineix els joves i adolescents. Una etiqueta fàcil, fruit de certa manca d’empatia, estigmes i incomprensions. Aquesta percepció es projecta en tots els àmbits de la vida d‟aquestes generacions, també en el cultural. L’adolescència, de fet, és una etapa decisiva per a l’adquisició d’hàbits lectors: l’últim informe d’Hàbits de lectura i compra de llibres, elaborat per la Generalitat, assenyala els 15 anys com l’edat en què molts joves descobreixen la passió per la literatura. Paradoxalment, però, també és l’edat en què molts abandonen la lectura i es decanten per altres productes culturals.

En un moment en què els índexs de comprensió lectora dels joves espanyols se situen per sota de la mitjana europea —com indiquen les dades del darrer informe PISA— i en què les xarxes socials imposen el scroll infinit i el consum ràpid de contingut, és fàcil pensar que els adolescents estan deixant de llegir. I que, doncs, són un públic literàriament perdut, difícil de seduir a través de la lectura. Tanmateix, poques vegades s’aprofundeix més enllà d’aquesta afirmació. Realment llegeixen menys? Què els ofereix la indústria editorial i què cerquen? Quins productes culturals els atrauen i com es poden potenciar? Busca realment el sector editorial oferir contingut de qualitat o prefereix continuar produint èxits ràpids i comercials?

Les dades, de fet, desmenteixen el tòpic: les noves generacions no només no han deixat de llegir, sinó que llegeixen més que les anteriors. A Catalunya, el percentatge de lectors més grans de 14 anys creix any rere any: un 73,9% de la població catalana ha llegit almenys un llibre per trimestre, segons l’informe d’Hàbits de lectura i compra de llibres; quan fa menys de deu anys, el 2016, aquesta xifra se situava deu punts per sota (67,8%). I el grup que llegeix més és, precisament, el de 14 a 24 anys (76,1%), seguit dels adults de 55 a 64 anys (75,9%).

Article publicat a The New Barcelona Post, clica aquí per accedir a l’article sencer