TAMARA DÍAZ FOUZ

La transició entre llegir per a l’escola i fer-ho per entreteniment marca el punt d’inflexió de l’hàbit

Que els joves no llegeixen és una de les frases que més s’han instal·lat al debat educatiu. Tot i això, les dades més recents conviden a matisar-la. A Espanya, el darrer Baròmetre d’Hàbits de Lectura mostra que el 76,9 % de les persones d’entre 14 i 24 anys es declara lectora, fet que converteix aquest grup en el que llegeix més al nostre país. Quan ampliem la mirada, el diagnòstic es reforça. Un estudi recent de l’Organització d’Estats Iberoamericans (OEI), amb gairebé 3.000 enquestes a adolescents i joves de 10 a 22 anys a Espanya, Portugal i diversos països d’Amèrica Llatina, apunta a la mateixa direcció. Prop del 60% es considera lector i gairebé la meitat afirma que la lectura forma part de la seva vida quotidiana.

Els joves sí que llegeixen. La pregunta, aleshores, és com i en quines condicions es realitza avui aquesta lectura. Per respondre-la, resulta especialment valuós escoltar els mateixos protagonistes. Les seves respostes no només descriuen pràctiques; també aporten claus per orientar polítiques públiques i estratègies educatives.

La primera clau és que la lectura juvenil ja no s’organitza com a activitat aïllada ni en temps exclusius. Segons l?estudi, fins i tot entre els que afirmen que llegeixen per plaer, la lectura conviu amb altres rutines. Gairebé la meitat la combina amb la vida social o familiar, i al voltant d’un 43% situa la lectura en un temps lliure en què també hi són presents internet, xarxes socials i pantalles. Llegir no ha perdut presència, però competeix amb altres estímuls i s’adapta a estones intermitents, en agendes cada cop més saturades. Si volem que la lectura ocupi un lloc més central entre els joves, necessita formats i temps flexibles, connectats amb interessos reals i espais on la lectura es comparteixi.

Una segona clau apareix quan se’ls pregunta perquè no llegeixen més. La raó principal que els joves assenyalen és la manca de temps (43,55%), seguida de la dificultat per concentrar-se (gairebé un 30%). També emergeixen l?avorriment, els problemes de comprensió, i el pes d’internet i les xarxes socials. Llegit en conjunt, això parla menys de desinterès i més de condicions, pressió acadèmica, horaris sobrecarregats i un entorn digital que no sempre afavoreix l’atenció sostinguda. La resposta, per tant, no es pot reduir a demanar que llegeixin més; també exigeix ​​intervenir sobre el context, reordenar temps, protegir espais de lectura, i treballar comprensió i concentració com a competències clau.

Article publicat a El País, clica aquí per llegir l’article sencer