Lorenzo Herrero
El Centre Regional per al Foment del Llibre a Amèrica Llatina i el Carib (Cerlalc), l’Organització d’Estats Iberoamericans per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (OEI) i el banc de Desenvolupament d’Amèrica Llatina i el Carib (CAF) han presentat conjuntament l’Estudi regional de polítiques públiques i plans nacionals de lectura, escriptura, oral. Aquesta investigació analitza 23 iniciatives nacionals implementades a 20 països de la regió per avaluar l’estat actual de les agendes governamentals al voltant de l’ecosistema de la lectura, l’escriptura, l’oralitat i el llibre (LEOL).
El document, que serà socialitzat oficialment el proper dissabte 30 de maig de 2026 en el marc de la Fira del Llibre de Madrid, destaca una notable evolució conceptual en les darreres dècades. Iberoamèrica ha deixat enrere les accions aïllades de foment lector per construir arquitectures públiques més complexes, arribant a entendre la lectura no com una simple descodificació, sinó com una pràctica sociocultural i un dret fonamental. Països com Brasil, Xile, Colòmbia i Portugal sobresurten a l’informe per haver transitat cap a models de governança interministerial i per enfortir l’articulació dels seus sistemes de biblioteques. Sobre això, Mariano Jabonero, secretari general de l’OEI, destaca que «Iberoamèrica ha fet un salt qualitatiu en la manera d’entendre la lectura, l’escriptura i l’oralitat: avui les reconeixem com a drets i com a eines clau per a la inclusió i la ciutadania».
La bretxa entre el discurs i la realitat
Tot i aquests avenços teòrics, la investigació treu a la llum aguts desafiaments estructurals. El problema més crític rau que, si bé la majoria dels plans es defineixen amb abast nacional, els mateixos responsables tècnics admeten que la lectura, l’escriptura i l’oralitat no constitueixen prioritats reals a les agendes dels seus països. Com adverteix bé Margarita Cuéllar Barona, directora del Cerlalc, «el que les dades revelen és que la voluntat política existeix, però que sense marcs normatius sòlids, sense pressupost plurianuals i sense sistemes d’avaluació de l’impacte real, els plans més ambiciosos continuen sent fràgils». Aquesta manca de suport pràctic es tradueix de manera directa en un finançament insuficient, en la interrupció dels programes davant dels canvis de govern i en una absència preocupant de mecanismes per avaluar l’impacte de les inversions.
Així mateix, l’informe adverteix sobre una subutilització del potencial transformador de l’escriptura i l’oralitat. A la pràctica, les agendes governamentals segueixen bolcant-se de manera gairebé exclusiva cap al terreny literari, descurant la seva utilitat per a la vida quotidiana i la participació ciutadana. Davant aquest panorama, Alejandra Claros Borda, Secretària General de CAF, recorda que des de la seva institució entenen aquestes pràctiques com a «eines fonamentals per al desenvolupament humà, la construcció de ciutadania i la reducció de desigualtats a Amèrica Llatina i el Carib».
Article publicat a PublishNews, clica aquí per llegir l’article sencer
