Una de les meves obsessions és pensar i analitzar el sector editorial a partir de dades, cosa que, crec, sol descuidar-se massa dins del mateix sector.

És habitual trobar debats, posicions i suposicions sobre el sector editorial que recolzen més en impressions que en fets, o que parteixen de diagnòstics que fa anys van deixar de reflectir la realitat. Espero que aquesta petita aportació ajudi a elevar el debat.
Per a aquesta anàlisi vaig prendre els informes dels darrers 10 anys de la Cambra Argentina del Llibre i vaig consolidar la informació en una base única, amb l’objectiu d’observar l’evolució real de la producció editorial argentina.

Una cosa important: les reimpressions no són comptabilitzades per aquests informes. Això que sembla una mica menor té una implicació important. Pot passar que els informes de la CAL mostrin una caiguda en la quantitat d’exemplars impresos a l’Argentina mentre que en realitat s’imprimeixin cada cop més exemplars. Com pot passar això? Perquè en baixar la tirada mitjana de la primera edició, cada cop tenen més pes les reimpressions. Pot existir un escenari on hi hagi una primera tirada de 500 exemplars però després 3 o més reimpressions de 200 exemplars cadascuna (això és una cosa que serà cada vegada més habitual, sobretot, amb l’increment de les vendes en línia, principalment a MercadoLibre on no té sentit estoquejar-se de més). Tema que tractaré en un altre text.
Aclariment: les dades que presenten la CAL són les que mostro a continuació. La interpretació dels mateixos òbviament és a compte personal.

Alguns punts que vull destacar basat en DADES:

El 70% dels títols que es publiquen a Argentina no són realitzats pel SEC (Sector Editorial Comercial) on se sol posar el focus en totes les anàlisis. Sí, llegim bé, 7 de cada 10 títols no ho publica una editorial «tradicional» comercial. Si només fem anàlisis basades en el SEC veurem un percentatge molt noi del que és un sector MOLT més gran.

El 59% dels exemplars impresos no són realitzats pel SEC (Sector Editorial Comercial). Mateix cas que el concepte anterior, 6 de cada 10 exemplars no són impresos per una editorial «tradicional» comercial. Si només ens hi concentrem tenim una mirada molt acotada del sector editorial.

El 67% dels títols publicats a Argentina NO tenen a la llibreria com a canal de venda principal. Només el 33% declara la «llibreria-distribuïdor» com a via de venda. Novament: si només veiem què passa per llibreries ens perdem la majoria del sector editorial.
L’autopublicació (entesa com la suma del que la Cambra Argentina del Llibre anomena «autopublicació») + ESE (Empreses de Serveis Editorial que fan també autopublicació) ja és el 42% del total de títols publicats a Argentina i és més gran al SEC (un 30%). El creixement més gran en l’última dècada pertany a l’ESE (una cosa cridanera és que aquesta dada és obviada sistemàticament pels informes de la CAL) -> +275%.

El total de títols a l’última dècada de tot el sector va créixer +33% (27.693 → 36.942), però tot aquest creixement va provenir de l’autopublicació. Si se la treu, la resta del sistema editorial —empreses editorials, comercials, institucions, universitats, Estat— va publicar 21.748 títols el 2016 i 21.590 el 2025: pràcticament el mateix (−0,7%). La foto d’un sector «en creixement» només se sosté gràcies a l’autoedició i els serveis editorials; el circuit tradicional, mesurat en títols, porta una dècada estable o en lleu retrocés.
Els grans grups editorials (Penguin Random House, Planeta, etc.) només representen el 7,8% del total de títols publicats a Argentina i el 23,1% si ho mesurem en quantitat d’exemplars impresos sobre el total.

Informe publicat per Germán Echeverría, clica aquí per llegir l’informe sencer