Lara Gómez Ruiz
Diversos països implanten cursos de “resiliència lectora” a les facultats.
Els joves d’avui estan preparats per llegir una novel·la llarga sense cap distracció? “Preparats sí, però sembla difícil llegir de l’estirada dues hores sense consultar el telèfon. I, compte, no només és un repte per als joves, també per als adults, ja que vivim tots a la mateixa societat sobrestimulada i d’addicció tecnològica”, assenyala a La Vanguardia la psicòloga Gemma Ruiz, que fa anys que constata en consulta que “hi ha un increment notable de dèficit dʻatenció entre lʻalumnat”.
Potser per això, a les aules han decidit posar-hi remei. Els instituts de Suècia, per exemple, van anunciar que apartarien progressivament les tauletes i que tornarien al llapis i al paper. El Regne Unit fa relativament poc que opta per una estratègia menys radical però que igualment pretén anar al quid de la qüestió: crear cursos específics per aprendre a afrontar novel·les llargues i textos complexos. El que crida l’atenció és que aquesta assignatura no s’ofereixen als instituts, sinó a diverses facultats de filologia, on se suposa que els alumnes estan predisposats a llegir ia enfrontar-se a obres de llarg alè, com el Quixot o Guerra i Pau.
Robert Eaglestone, professor de literatura i pensament contemporanis a la Universitat Royal Holloway de Londres, explica a aquest diari en què consisteixen el que els docents han batejat al seu país com a cursos de “resiliència lectora”: “Generalment, s’ofereixen en el primer any i són una orientació pràctica que ajuden a l’estudiant a seleccionar entorns de lectura com dispositius mòbils en espais d’estudi”, exposa el tutor, que assegura no tenir cap intenció de criticar els seus estudiants, sinó el sistema escolar previ, moltes vegades caduc.
Al costat de la Royal Holloway, altres centres, com ara el London University College, l’Open University o la Universitat d’Edimburg ofereixen aquesta mateixa matèria. “I no tinc cap dubte que cada vegada s’instaurarà a més ia altres països, ja que la problemàtica és global”, assenyala Eaglestone.
A Espanya encara no ha arribat una proposta així al pla d’estudis de cap filologia o qualsevol altre estudi, almenys, de manera oficial, apunta Lalo Salmerón, de la Universitat de València, que recorda que, a més del Regne Unit, aquests cursos també són habituals en alguns centres dels EUA i Llatinoamèrica. Salmerón forma part del grup ERI Lectura, de la UV, que té com a objectiu promoure la recerca en l’àmbit de la lectura. Treballa colze a colze amb la catedràtica de filologia catalana Gemma Lluch, que recorda per telèfon “la importància d’acompanyar l’alumnat amb determinats llibres” per a una millor comprensió, encara que això és una cosa que ja es dóna de per si a l’aula. Això sí, adverteix: “Això té sentit si es restringeixen les distraccions. A les meves classes, per exemple, demano a l’alumnat que posin els seus dispositius en mode avió durant les dues hores que estem junts. Ells usen l’ordinador per consultar els textos i poden per aquí visitar xarxes socials i distreure’s. Però així no s’aconseguirà mai un nivell total de concentració.
Francisca Montiel, del departament de literatura espanyola de la Universitat Autònoma de Barcelona, admet a aquest diari que es tracta d’un tema que el professorat ha posat més d’una vegada en comú: “Es dóna moltes vegades per fet que l’alumnat arriba a classe havent llegit uns mínims i no és així. I, si ho han fet, no necessàriament ho han d’haver entès”. És també de l’opinió que la tecnologia a les aules pot ajudar, “però també una font de distracció”, tot i que recorda que “al final, la universitat no és obligatòria, per la qual cosa s’entén que qui va a classe és perquè té un interès”, raó que porta molts docents a “no voler infantilitzar” els estudiants, “doncs això no és un institut”.
Article publicat a La Vanguardia, clica aquí per llegir l’article sencer
