Creixen les biblioteques escolars
“El 2022 hi va haver un canvi curricular que mostra la necessitat d’una biblioteca escolar i en fa paleses les seves funcions. El missatge ha calat, els centres s’estan conscienciant”, afirma la tècnica del Pla de Millora de les Biblioteques Escolars (pla MIB) Mònica Badia. “S’ha posat el focus en la importància de la comprensió lectora, que és un dels aparadors del nostre sistema educatiu. Els centres s’han adonat que una biblioteca escolar no és un magatzem de llibres ni una aula, sinó un espai per donar resposta a aquesta necessitat”, afegeix el cap del Servei de Suports i Recursos Lingüístics del Departament d’Educació i Formació Professional, Pere Mayans.
El 2020, el 59,9% de centres sense biblioteca ho justificaven perquè ja tenien una biblioteca d’aula. El 2024, aquest percentatge ha baixat fins al 38,1%. “Fa uns anys es van promocionar molt les biblioteques a les aules, i molts centres ho van aprofitar com a substitut de la biblioteca escolar, perquè és molt més barat tenir un calaix amb quatre llibres a la classe. Ara s’ha vist que aquest sistema no funciona”, assenyala Júlia Baena, bibliotecària escolar i professora de la Universitat de Barcelona (UB). Des del seu punt de vista, la biblioteca d’aula i l’escolar no haurien de ser excloents —”de fet, sobretot a primària és molt recomanable, gairebé obligat”, subratlla Baena—, però la primera hauria d’estar gestionada per l’equip que s’encarrega de la segona. En la reobertura de biblioteques escolars també hi ha ajudat “el context actual de la crítica cap a la digitalització”, explica el bibliotecari Carlos Ortiz, que des de fa quinze anys treballa en centres públics de Barcelona i és membre del Grup Bibliomèdia i del grup de treball del Col·legi Oficial de Bibliotecaris de Catalunya. “Sabem que la competència lectora fa pujar les altres competències. Després d’uns anys de bogeria amb la digitalització, s’està tornant a valorar la lectura”, diu Ortiz.
La llei d’educació catalana (LEC 12/2009) estableix que “tots els centres educatius han de disposar d’una biblioteca escolar”, però, a l’hora d’aplicar-la, la responsabilitat recau en cada centre. Un 81,5 % dels centres escolars de Catalunya han respost l’enquesta (el 85,2 % dels públics i el 71,1 % dels privats). Baena i Ortiz consideren que el 18,5% que no ha respost és perquè no disposa de biblioteca escolar. Si fos així, el percentatge d’escoles amb aquest servei es trobaria lleugerament per sota de les dades marcades per l’estadística del departament. En qualsevol cas, Mayans subratlla que “els percentatges són elevats” i que el departament “insisteix i dona arguments als centres perquè tinguin biblioteca”.
Més préstecs i més foment de la lectura
Més enllà de l’augment de biblioteques escolars, l’estadística presenta altres dades positives. El nombre mitjà de préstecs durant el curs 2023-2024 va ser de 959, la millor dada des que s’elabora l’enquesta (el 2020 van ser 727 i el 2016, 712). També creix el percentatge de biblioteques que ofereixen activitats de foment de la lectura. El 2024 en van organitzar el 68,7% de biblioteques, nou punts percentuals per sobre de les dades del 2020 però encara lluny de les xifres del 2016 i el 2011, quan el percentatge superava el 80%. Aquestes dues dades mostren, segons el departament d’Educació, l’efecte de la promoció de la lectura dins dels nous currículums i també del pla de millora de la comprensió lectora inclòs dins del Pla Nacional del Llibre i la Lectura.
Però no tot són flors i violes, a la nova enquesta. Una de les dades que preocupa més els experts és la reducció d’hores d’obertura de les biblioteques a la setmana. La mitjana ha passat de les 20,8 hores el 2011 a les 6,2 el 2024. “En molts centres, la biblioteca només s’obre durant l’hora del pati”, lamenta Baena. En conseqüència, la mitjana d’hores del responsable assignades a tasques de la biblioteca ha caigut significativament en més d’una dècada; ha passat de 7 hores a 3 hores.
