Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona)
Amb el Rector de Vallfogona passa una cosa curiosa: tothom n’ha sentit a parlar però hi ha poca gent que sàpiga exactament qui és. Això es deu al fet que es tracta d’una figura complexa, en la qual es combina un component històric, un de literari i un de llegendari.
En primer lloc, es tracta d’un personatge històric. El seu nom era Francesc Vicent Garcia i Ferrandis. Va néixer a Saragossa el 22 de gener de l’any 1579 però es va criar a Tortosa, una de les ciutats més importants de la Catalunya de l’època. Posteriorment, va estudiar i rebre els ordes menors a Barcelona i fou ordenat sacerdot a Vic, on va ser un dels homes de confiança del bisbe Robuster, figura important de la facció bandolera dels Cadells. El 9 de gener de 1607, amb quasi 28 anys, va prendre possessió del càrrec de Rector de Vallfogona, des d’on va escriure la majoria de la seva obra, tot i que no va parar d’anar amunt i avall del país complint encàrrecs i comissions per a les altes esferes: a Girona, Lleida, Tarragona, València o, fins i tot, a Madrid. Va morir a Vallfogona de Riucorb el 2 de setembre de 1623, a 44 anys, a causa d’una malaltia.
En segon lloc, Garcia va ser un poeta, i no pas un poeta qualsevol, sinó el primer poeta en llengua catalana que escriu a la manera dels poetes barrocs. La seva obra, d’una qualitat excepcional, va ser reconeguda arreu del Principat, ja en vida seva, i després es convertirà en el gran referent de la poesia en llengua catalana fins a la Renaixença.
En tercer lloc, el Rector també és un mite que forma part de l’imaginari col·lectiu català, on apareix com el paradigma del clergue enginyós, murri i sorneguer. Això s’explica perquè, en paral·lel al seu reconeixement dins el món literari, la veu popular havia anat escampant arreu del territori tot un repertori d’anècdotes gracioses de les quals era el protagonista. Aquestes anècdotes, que tenien ben poc a veure amb la seva vida real, eren contalles de l’humor clerical de l’època que es van anar atribuint a Garcia, probablement perquè la seva poesia havia estat majoritàriament satírica i ell, un personatge popular.
Més informació:
- Consulta l’article original aquí
