La inauguració institucional de l’onzena edició del Forum Edita va reivindicar el llegat de la fundadora de Tusquets Editores amb una conferència de Luis Landero i una taula rodona amb Anne-Marie Métailié, Miguel Aguilar i Juan Cerezo.

El Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona va acollir el dilluns 7 de setembre l’acte inaugural institucional del Forum Edita 2026, l’onzena edició de la trobada anual del llibre i l’edició, celebrada sota el lema «La memòria i el futur accelerat del llibre».

L’acte va començar amb la benvinguda institucional de Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, i de Daniel Fernández, president del Gremi d’Editors de Catalunya. La sessió va situar la memòria editorial com un dels eixos centrals de les jornades i va dedicar el seu primer gran acte a Beatriz de Moura, fundadora de Tusquets Editores, traspassada l’abril de 2026.

Una figura decisiva de l’edició contemporània

L’escriptor Luis Landero va pronunciar la conferència «Fascinació i llegat d’una personalitat fora de la norma», en què va oferir un retrat personal i professional de l’editora. Landero va destacar la seva manera d’acompanyar els autors, basada en la confiança, l’exigència i la lleialtat: «Beatriz de Moura no era efusiva, era sòbria i, alhora, ningú no era més afectuosa i lleial que ella. Mai no em va preguntar quant trigaria a lliurar el llibre següent. Jo era de la casa, simplement. Tusquets sempre serà la gran obra d’aquesta dona excepcional.»

L’homenatge va continuar amb la taula rodona «Tusquets, escola d’editors», moderada pel codirector del Forum Edita Sergio Vila-Sanjuán. Hi van intervenir Anne-Marie Métailié, editora d’Éditions Métailié; Miguel Aguilar, director literari dels segells Taurus, Random House i Caballo de Troya de Penguin Random House Grupo Editorial; i Juan Cerezo, editor de Tusquets Editores.

Una xarxa internacional construïda a partir dels llibres

Anne-Marie Métailié va recordar el vincle que Tusquets va establir amb els editors internacionals durant els anys vuitanta, una xarxa articulada més per la passió literària que no pas per la lògica comercial. «La nostra relació no era tècnica ni econòmica: parlàvem dels llibres que descrivíem amb entusiasme, érem com ludòpates dels descobriments d’escriptors i llibres… ens hi jugàvem la vida», va afirmar.

Miguel Aguilar va posar l’accent en una personalitat editorial capaç de conciliar sensibilitat i rigor. «En Beatriz hi havia una combinació perfecta d’hedonisme i meticulositat, d’ètica de treball. Una heterodòxia meravellosa, amb poca por d’equivocar-se i de fer les coses d’una altra manera», va assenyalar.

Per la seva banda, Juan Cerezo va evocar la força personal de De Moura i la seva determinació en un sector marcadament masculinitzat. «Recordo el seu riure inoblidable. Era molt guapa, enlluernadora. Et senties aclaparat. També era una treballadora incansable, molt tenaç i exigent. I ho feia en un món d’homes», va dir.

L’acte inaugural va convertir així el record de Beatriz de Moura en una reivindicació del paper dels editors que fan de la independència de criteri, la relació amb els autors i l’aposta literària una manera d’entendre l’ofici. Una mirada al passat que va donar pas a tres dies de debat sobre els reptes presents i futurs del llibre i l’edició.