Fa dos mesos va parlar a l’Eurocambra, a Brussel·les, en representació dels editors…
La Comissió Europea prepara un codi de conducta per als models d’intel·ligència artificial generativa i la Federació Europea d’Editors hi va organitzar una trobada també amb gent de la música i de diaris. El nostre portaveu i la persona més entenimentada va ser el suec Björn Ulvaeus, un dels fundadors del grup Abba, que té 80 anys. La IA ha de ser respectuosa amb la propietat intel·lectual ja existent, no la pot arrabassar sense més. La legislació del Parlament Europeu és prou protectora dels drets de propietat individuals. Miri, la probabilitat que la Unió Europea tingui un gran buscador com els xinesos o els americans és baixa, el nostre fort no és la tecnologia. Però, en canvi, Europa és la gran potència en creació de continguts culturals. Si tu mires els grans grups editorials mundials, gairebé tots tenen casa a Europa. Penguin Random House té la seu a Nova York, però és propietat de Bertelsmann, que és europea.
Per què feu servir la IA al món editorial?
Hem de partir d’una base que és molt important: el sector editorial viu de la propietat intel·lectual. A dia d’avui tots hi veiem oportunitats, no en la creació de continguts, sinó en qüestions financeres, comercials… Però pensem que no l’hem de fer servir encara, fins que no estigui regulada. Nosaltres som els que tenim el peu al fre.
De fet, hi ha hagut protestes de llibreters contra cobertes de llibres fetes amb IA, alguna aDestino…
Una part molt important de les cobertes les generem amb ajudes d’externs. A partir d’ara, estem fent contractes que no permeten fer això. Nosaltres pensem que els nostres llibres han de dur el nostre senyal de qualitat i això vol dir que els ha de fer i supervisar una persona. És que, si no, llances pedres sobre la teva pròpia teulada.
Una altra editorial ha publicat no fa gaire un llibre escrit per una IA, un assaig d’un teòric pensador coreà…
Nosaltres això no ho fem, ni es planteja. És possible que, en el futur, amb els escriptors també hàgim de regular un dia el tema. Hi ha traductors que ja fan servir eines d’IA com a ajuda, això és diferent, és com si ets financer i fas servir la calculadora.
Planeta acaba de comprar el segell independent català Periscopi. Per què?
Com quan vam entrar a l’accionariat del Grup 62, a petició aleshores de la Caixa, l’objectiu final ha estat enfortir l’edició. En aquell moment, es notava que el Grup 62 era en mans d’algú que no era editor i la Caixa va creure que calia un especialista en la gestió d’editorials i van parlar amb nosaltres. Random House també ha comprat editorials, com La
Campana, La Magrana i d’altres. I el tercer grup important, que és Abacus, es va quedar amb les
editorials d’Enciclopèdia. Llavors, jo crec que ara hi ha tres grups potents en un mercat català que està en un bon moment, igual que l’espanyol.
Periscopi…
Nosaltres vam començar a parlar amb els editors, l’Aniol i la Marta. Ells havien crescut molt i ara volien afrontar una nova manera d’expansionar el seu catàleg, donar oportunitats als seus autors, i vam trobar aquest acord, en què ells dos continuen portant l’editorial, seria una mica el model Tusquets quan la vam comprar a la Beatriz de Moura. Segueixen tenint el seu catàleg, comprant autors, el mateix editor…
Si tenen la mateixa independència, què hi aporta el grup?
Com deia Riccardo Cavallero, la independència te la donen els recursos. Periscopi té llibertat absoluta de contractar el que vulgui, i pot fer ús dels recursos del grup.
El mercat català és molt petit comparat amb el de llengua espanyola al món, que dominen…
Home, l’euskera encara és més petit, el mercat català és el segon més gran de l’Estat, a gran distància, unes 15 vegades més petit.
Això vol dir que les editorials independents, a diferència de les castellanes, són més precàries.
Bé, la precarietat… al final, el bo que té el sector nostre és que no hi ha barreres d’entrada. O sigui, tu demà vols muntar una editorial i ho pots fer a casa teva, amb la parella, vas a parlar amb uns agents i et vendran títols, vas al distribuïdor, a l’impressor… I, quan muntes una editorial molt petita, si les coses et van bé, no hi ha problema. Però les coses no són sempre lineals i alguna vegada pots tenir un mal any, i en aquell moment comences a patir, si has de pagar sis o vuit jornals cada mes t’angoixes… Crec que l’Aniol i la Marta van fer aquesta reflexió: a Planeta estarem més aixoplugats.
Si tenen la mateixa independència, què hi aporta el grup?
Com deia Riccardo Cavallero, la independència te la donen els recursos. Periscopi té llibertat absoluta de contractar el que vulgui, i pot fer ús dels recursos del grup.
El mercat català és molt petit comparat amb el de llengua espanyola al món, que dominen…
Home, l’euskera encara és més petit, el mercat català és el segon més gran de l’Estat, a gran distància, unes 15 vegades més petit.
Això vol dir que les editorials independents, a diferència de les castellanes, són més precàries.
Bé, la precarietat… al final, el bo que té el sector nostre és que no hi ha barreres d’entrada. O sigui, tu demà vols muntar una editorial i ho pots fer a casa teva, amb la parella, vas a parlar amb uns agents i et vendran títols, vas al distribuïdor, a l’impressor… I, quan muntes una editorial molt petita, si les coses et van bé, no hi ha problema. Però les coses no són sempre lineals i alguna vegada pots tenir un mal any, i en aquell moment comences a patir, si has de pagar sis o vuit jornals cada mes t’angoixes… Crec que l’Aniol i la Marta van fer aquesta reflexió: a Planeta estarem més aixoplugats.
Entrevista publicada a La Vanguardia, clica aquí per accedir-hi
