Article de
Si la novel·la regna a Espanya com a gènere favorit, la literatura infantil i juvenil és l’àngel guardià del comerç interior del llibre. L’evolució de les vendes mostra que ha estat un dels principals motors d’estabilitat i de creixement del mercat editorial espanyol.
Ho és des del 2009, quan es va començar a sentir la crisi econòmica d’Europa, en esmorteir la caiguda a la facturació i mantenir un creixement estable i progressiu. Tot indica que l’èxit continuarà gràcies a les generacions que tenien fama que no llegien.
De fet, des del 2024, el segment dels joves, entre els 14 i 24 anys, és el que més llegeix amb més del 75%. Es tracta dels nascuts a l’era digital, les generacions z (nascuts entre 1995 i 2010) i alpha (nascuts entre 2011 i 2025). Llegeixen deu punts per sobre de la mitjana espanyola. «Just la població que es creia sepultaria el llibre de paper a favor de la lectura electrònica o, simplement, donar l’esquena als llibres a favor de les múltiples i diverses activitats d’oci ofertes al ciberespai. Ells s’han convertit en els aliats insospitats», va escriure Olga S. Perdomo en un reportatge del gener del 2025, a WMagazín. Una situació que coincideix amb el canvi de paradigma de la promoció de la lectura propiciat per les xarxes socials que fan 20 anys.
El mercat editorial espanyol va assolir, el 2025, els 3.138 milions d’euros, una pujada del 3,3% respecte de l’any anterior, i encadena dotze anys consecutius de creixement. Es tracta de la facturació més alta des del 2008 (3.185 milions d’euros), quan va començar la crisi econòmica i les vendes van caure un terç, fins a arribar als 2.181 milions d’euros el 2013. Així ho recull l’Avanç de l’Informe de Comerç Interior del Llibre 2025 de la Federació de Gremis d’Editori CEDRO i del Ministeri de Cultura.
D’aquesta xifra total, 2.945,53 milions d’euros van correspondre a llibres editats en paper (+3,1%) i 174,39 milions a llibres digitals (+5,3%).
La ficció per a adults és el segment que ven més, novel·la, poesia i teatre: 831 milions d’euros, un 26,5 %. Dins la ficció per a adults, la novel·la continua sent el gènere favorit dels lectors i el que més factura, de la contemporània a la clàssica passant per la policíaca, la romàntica o l’humor. L’any passat va facturar 768 milions d’euros, cosa que significa un 24,5% del total. Tot i que va ser el segon segment que més va créixer (17,5 %), darrere de l’infantil i juvenil (17,8 %).
El segon gènere preferit és la No ficció, amb 825 milions d’euros en facturació (26,3% del mercat), però les vendes van baixar un 9,2%. Un gènere molt divers que inclou des de llibres científics i socials, fins a autoajuda o divulgació en general.
La literatura infantil i juvenil va assolir els 649,67 milions d’euros, amb un increment del 17,8%. Representa un de cada cinc euros facturats pel sector editorial. Això equival al 20,7% de la facturació global. Això la converteix en una de les categories que creix més.
La categoria que més va augmentar va ser el còmic, el còmic i la novel·la gràfica: 38,6%, tot i que només representa el 3% de la quota de facturació amb 97,29 milions d’euros.
El miracle de la LIJ
El valor de la literatura infantil i juvenil a l’ecosistema del llibre obeeix a diversos factors. És el segment que ha mostrat l’evolució més constant durant les darreres dècades. Mentre altres gèneres van patir fortes reculades entre el 2009 i el 2013, la LIJ va resistir millor la crisi i va mantenir una trajectòria ascendent. A més, ho va fer amb un mèrit afegit: es dirigeix a una població molt més petita que l’adulta.
La literatura infantil i juvenil va tenir un paper decisiu durant els anys més durs de la crisi. Mentre gran part del mercat es contreia, va ajudar a esmorteir la caiguda de la facturació del sector, que va acabar situant-se en 2.181 milions d’euros el 2013. Enfront del retrocés de la majoria de gèneres, inclosos formats com la butxaca, els llibres per a nens i joves no només van resistir els pilars de les principals, i van continuar guanyant lectors de principals mercat editorial.
L’Informe de la FGEE reforça i ajuda a interpretar les dades del Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres presentat el gener passat que va revelar que la franja amb més percentatge de lectors era la dels menors de 24 anys. Segons el Baròmetre, 7,5 de cada deu persones entre els 14 i els 24 anys llegeixen per plaer.
La presència dels joves torna a desmentir la idea que aquesta població no llegeix. Aquest grup és el que registra un índex més gran: 76,9 %, és a dir 1,6 punts més que el 2024. Pel que fa al 2017 l’augment ha estat del 6,2 %.
Espanya va assolir el 2025 un rècord de lectors: 66,2 %. Això significa un augment de 0,7% respecte al 2024, la xifra del qual va ser de 65,5%. En nou anys, des del 2017, l’increment ha estat de 6,5 punts percentuals. Una xifra que arriba al 69,8% si se suma a aquells que llegeixen per estudis i feina. I si s’hi inclou els que només llegeixen còmic s’eleva al 71,2 %.
Article publicat a WMagazín, clica aquí per llegir l’article sencer
