Per Jorge Corrales, director general de CEDRO

Els ciutadans ens trobem davant d’un model de societat en què la propietat intel·lectual, l’honestedat, l’ètica i l’atenció s’han supeditat als interessos de la tecnologia, de vegades davant de la mirada miop dels poders públics. Davant d’aquesta realitat, cal seguir un altre camí, més enllà del merament tècnic o legislatiu, que permeti construir un ecosistema digital més just per a tothom, alhora que permeti la sostenibilitat de totes les activitats, incloses les autorals i les editorials.

La tecnologia no és suficient en l’àmbit educatiu

Cada cop se sent amb més freqüència que la tecnologia destinada a detectar les «dreceres» que es produeixen en diferents àmbits no soluciona els problemes a què ens enfrontem en aquest món digital i globalitzat, sinó que és part del problema. Això és així perquè les eines digitals només es limiten a identificar aquests subterfugis i no a canviar actituds ni fomentar valors.

Un exemple clar ho veiem en àmbit educatiu i la crisi que s’està produint al voltant de l’honestedat intel·lectual. Em refereixo als processos d’aprenentatge en què hi ha valors absents com el respecte a l’autoria, l’esforç i la responsabilitat. I és que aquests “trucs”, facilitats majoritàriament per la tecnologia, pretenen estalviar-nos esforç, temps o tots dos, però al final del camí només trobem la devaluació cognitiva, és a dir, la pèrdua del pensament crític, l’atenció, la creativitat, etc.

L’honestedat a què em referia abans no és una qüestió transaccional, que busca un benefici econòmic, sinó que neix de la relació amb els altres. Al món educatiu té el seu origen en el reconeixement dels errors —necessaris per a la innovació—, la pràctica, la mentoria o la retroalimentació per a la millora contínua.

És innegable que els programaris que identifiquen aquestes «dreceres», com pot ser el famós programa antiplagis Turnitin, poden acompanyar pel camí, però no substitueix en cap cas el viatge que requereix el procés formatiu honest.

Tampoc no contribueix a recuperar la tan necessària reflexió cognitiva, que implica avaluar, qüestionar, considerar, detectar biaixos, entre altres processos, la difusió d’idees «controvertides». Per exemple, afirmar que la tecnologia és un pilar imprescindible de leducació, quan en realitat no és més que una eina.

Aquesta visió no té en compte allò que sí que representa la veritable base educativa: la qualitat de les obres utilitzades, la seva idoneïtat a l’edat dels estudiants i la seva coherència amb la seqüència d’aprenentatge. A més, en la majoria de les ocasions no es cuida que els processos siguin respectuosos amb la privadesa del professorat i de l’alumnat o amb els drets de propietat intel·lectual de les publicacions emprades.

La tecnologia no és suficient per acabar amb la pirateria

Si traiem el cap a les vulneracions més grans de la propietat intel·lectual en el sector editorial, trobem dades preocupants. Segons l’estudi sobre pirateria de llibres realitzat per La Coalición de Creadores, l’accés il·legal a continguts continua sent un problema persistent.

Deixant de banda l’estudi de CEDRO, que assenyala que el 68% de la població accedeix a continguts editorials a través de canals il·legals, és important destacar que, malgrat les modificacions legislatives i les inversions tecnològiques implementades pels creadors, la situació no ha millorat.

I és que el percentatge de la població que accedeix a llibres de forma il·legal no ha baixat del 30 % en els darrers nou anys, cosa que evidencia la complexitat i persistència del problema de la pirateria que pateix el sector editorial.

Article publicat per Cedro, clica aquí per accedir a l’article sencer