“Sant Jordi a Catalunya, la festa del llibre i la rosa”, candidata a patrimoni immaterial de la UNESCO

UNADJUSTEDNONRAW_thumb_21e3Sant Jordi a Catalunya, la festa del llibre i la rosa aspira a ser la candidatura catalana i espanyola per ser inclosa a la llista representativa del patrimoni immaterial de la humanitat de la UNESCO. CaixaForum Barcelona ha estat avui l’escenari d’un acte de suport a la candidatura, en què han participatel vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras; la vicepresidenta del Govern d’Espanya, Soraya Sáenz de Santamaría; el president de la Cambra del Llibre de Catalunya, Patrici Tixis, el president del Gremi de Floristes de Catalunya, Joan Guillén; i el director general de la Fundació Bancària ”la Caixa”, Jaume Giró.

A l’acte, presentat per la periodista Pepa Fernández, també hi han participat els actors Mario Gas, Blanca Marsillach i Abel Folk, que han fet lectures sobre Sant Jordi.

La Cambra del Llibre de Catalunya —institució que integra els gremis d’editors, llibreters, distribuïdors i arts gràfiques de Catalunya— i el Gremi de Floristes, amb el suport de la Fundació Bancària ”la Caixa”, promouen la candidatura amb la voluntat d’obtenir el reconeixement internacional per a una festa integradora, que enforteix les relacions socials i té un paper important en el manteniment i el foment del diàleg entre les diferents cultures.

UNADJUSTEDNONRAW_thumb_21e1S’inicia aquest any 2017 un procés que requereix l’aprovació de la Generalitat, primer, i del Govern espanyol, després, i que ha de culminar amb la proclamació de la UNESCO de la festa de Sant Jordi a Catalunya com un patrimoni immaterial, com a signe de reconeixement de la tradició catalana que, des de l’any 1931, cada 23 d’abril, omple els carrers de roses i llibres.

 

Un vincle històric amb la cultura, la societat i la tradició

El dia de Sant Jordi a Catalunya és una tradició emblemàtica i única al món, que cada 23 d’abril mou tot tipus de persones en un ambient obert i inclusiu.

Catalunya va ser el primer país a instaurar la «festa del llibre» quan l’escriptor i editor valencià Vicent Clavel va seduir la Cambra del Llibre catalana, presidida llavors per Gustavo Gili, per promoure un dia dedicat al llibre. Fou l’any 1926, a petició de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona, que el rei Alfons XIII va signar un reial decret que instaurava el 7 d’octubre com a Dia del Llibre, data en què se situa el naixement de Miguel de Cervantes.

Quatre anys més tard, l’any 1931, a petició dels llibreters, es va traslladar la data al 23 d’abril, per commemorar la mort del mateix autor i també la de William Shakespeare.

UNADJUSTEDNONRAW_thumb_21edA Catalunya, el Dia del Llibre adopta un caire popular especialment marcat a partir del 1931. La coincidència amb la celebració del Patró de Catalunya i la Fira de Roses, que organitzava la Generalitat des de l’edat mitjana, dona un impuls espectacular al Dia del Llibre. Els carrers s’omplen de parades, els llibreters envien cartes a mestres i escoles, editen cartells promocionals i proposen a la gent que surti al carrer i compri llibres; es fan descomptes, i a poc a poc, tots els municipis de Catalunya fan seu el dia de Sant Jordi, la gran festa de la rosa i el llibre.

L’any 1995 la UNESCO va convertir aquest dia en una celebració mundial a petició del Govern espanyol i donant seguiment a la proposició de la Unió Internacional d’Editors. Des de llavors, el 23 d’abril es reconeix arreu del món com el Dia Internacional del Llibre.

 

Sant Jordi, la rosa i el llibre, una festa que emociona

La devoció per Sant Jordi es va iniciar a la Corona d’Aragó durant la baixa edat mitjana, sota l’influx de l’ambient generat a les croades. A Catalunya, amb el rei Pere el Catòlic, l’any 1201 s’enceta una llarga tradició dels comtes catalans de protecció d’ordes i confraries sota aquest patronatge. La proposta de convertir aquesta data en festa de precepte es formula el 1436 a les Corts de la Generalitat, però no es va fer efectiva fins al 1456. Actualment, no és un dia festiu i, en canvi, és la gran festa de Catalunya.

La tradició de regalar roses per Sant Jordi també té una explicació en els pous de la memòria. Des del segle xv, a Catalunya, Sant Jordi és el dia dels enamorats i se celebrava una fira de roses —també coneguda com a «fira dels enamorats»— al pati del Palau de la Generalitat i als seus voltants. Sembla que a partir del segle xvii ja es regalaven roses a les senyores que assistien als actes organitzats per la Generalitat. La popularització definitiva de regalar una «rosa vermella com la sang» va arribar amb la Mancomunitat de Catalunya, el 1914, data en què es restablí la fira al Palau de la Generalitat i es promogué activament aquest gest. Avui regalar roses no és exclusiu dels enamorats, la rosa ha esdevingut un símbol d’afecte i d’amistat i no hi ha ningú a tot Catalunya que no rebi una rosa cada dia de Sant Jordi. 

El 23 d’abril, els 948 pobles i ciutats de Catalunya fan una gran festa que viu el seu clímax a Barcelona, a la rambla de Catalunya, la plaça de Catalunya i les Rambles, on milers de persones prenen els carrers de manera festiva i vibrant amb un esperit de cultura, modernitat i integració.

 

La UNESCO i el patrimoni mundial 

UNADJUSTEDNONRAW_thumb_21efL’any 1999 la UNESCO va posar en marxa el Programa d’Obres Mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, que va ser substituït el 20 d’abril de 2001 per la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial. Espanya va ratificar aquesta convenció el 2003.

En aquesta convenció es cataloguen i protegeixen tradicions o expressions vives heretades dels nostres avantpassats i transmeses als nostres descendents, com ara tradicions orals, arts de l’espectacle, usos socials, rituals, actes festius, coneixements i pràctiques relatius a la naturalesa i l’univers, i sabers i tècniques vinculats a l’artesania tradicional.

A Catalunya, són fins ara patrimoni immaterial de la humanitat la Patum de Berga, els castells, la dieta mediterrània i les festes del foc del Pirineu. S’hi afegeixen, a la resta de l’Estat, el Misteri d’Elx, el Tribunal de les Aigües de València, el xiulet gomerenc, el flamenc, la falconeria, la revitalització del saber tradicional de la calç artesanal a Morón de la Frontera, el cant de la Sibil·la, les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, les festes dels patis de Còrdova i les falles de València.

L’eix d’aquesta convenció és protegir la diversitat cultural enfront de la globalització, sempre que les tradicions i expressions a preservar emanin de les comunitats, siguin mantingudes per aquestes, contribueixin a demostrar el geni creador de l’ésser humà i afavoreixin el diàleg i el respecte entre cultures. La Convenció de Patrimoni Immaterial posa en relleu que les manifestacions culturals siguin transmeses a les generacions futures.

Els autèntics protagonistes de la festa de Sant Jordi, a més dels llibres i les roses, són els editors, els llibreters i els floristes, que, any rere any, dediquen il·lusió i esforç a fer viure la tradició. Però si hi ha dos elements clau que contribueixen a fer gran aquest dia són els escriptors i els seus lectors. La gent, tant autòctona com visitant, gaudeix passejant de parada en parada davant l’estesa de llibres: clients habituals, lectors ocasionals, compradors sense hàbits, amants de la tradició de Sant Jordi i visitants enlluernats pel color de les roses durant la jornada, per l’ambient festiu i per l’esperit de cultura.

I d’altra banda, els escriptors són també els grans protagonistes de la festa. Des del 1927 un dels incentius era tenir una dedicatòria dels autors favorits. Un costum dins la tradició que s’ha mantingut i ha anat adquirint més interès i popularitat. Avui, el dia de Sant Jordi, per a molts escriptors locals i estrangers, és una vivència extraordinària de contacte estret amb els seus lectors, amb els quals comparteixen temps i anècdotes.

 

La festa de la societat civil, dels lectors i compradors de llibres, dels amants de la cultura

UNADJUSTEDNONRAW_thumb_2215La candidatura de Sant Jordi a Catalunya, la festa del llibre i la rosa comença amb els editors, els llibreters i els floristes disposats a mostrar la seva força en la defensa de la festa. Tots fan possible que el 23 d’abril sigui la gran festa de la cultura, del llibre i de la rosa.

La festa de Sant Jordi és més que un esdeveniment social, és una expressió de pertinença a un territori que estima els llibres i que té la cultura com a bandera. Té un paper important perquè ofereix a tothom la possibilitat d’expressar-se en el si de la comunitat. Les activitats que es preparen els dies previs i durant la celebració de Sant Jordi concerneixen tot tipus de col·lectius, en les diferents franges d’edat, i són transmeses a les generacions més joves.

Sant Jordi omple tots els participants, tant joves com adults, d’un sentiment d’identitat cultural i continuïtat històrica. També enforteix les relacions socials i té un paper important en el manteniment i el foment del diàleg entre les diferents cultures.

Sant Jordi afavoreix formes de diàleg que respecten la diversitat cultural. Aquest dia, Barcelona i totes les ciutats i els pobles de Catalunya congreguen els seus habitants i també els visitants, que comparteixen la tradició i respecten el dret de totes les persones a la llibertat i a la convivència en pau.