-
Les xifres d’usuaris dels audiollibres són estables; el sistema no amenaça el llibre en suport de paper, però sí que està amenaçat per la IA
-
El 1877, poc després que Edison inventés un sistema d’enregistrament i reproducció de so, ja es va pensar a enregistrar un text llegit
La tradició oral, recitar de memòria o llegir textos davant d’un públic, nombrós o reduït, és una activitat que es va iniciar en el passat més remot. D’aquesta pràctica parteixen la poesia, la literatura, les rondalles, fins i tot els telenotícies, a més del teatre i el teatre musical quan aquesta recitació anava acompanyada de música. Som al segle XXI i la tecnologia i els costums i consums humans mai deixen d’evolucionar o, si més no, de canviar. Uns 2.100 anys abans de Crist, a Mesopotàmia, damunt onze tauletes d’argila, es va fixar amb escriptura cuneïforme el considerat primer llibre, el poema èpic l’Epopeia de Guilgameix. L’alemany Gutenberg, cap al 1450 dC, va imprimir el primer llibre, una Bíblia. El 1935 es va enregistrar un dels primers audiollibres, també amb la Bíblia de protagonista.
Els audiollibres, pel que fa al llibre en format paper o digital, no són el vídeo que va matar l’estrella de la ràdio (com deia la lletra de la cançoneta dels Buggles del 1979), el seu consum es va estenent però sense fer soroll, de manera progressiva i, de moment, sense amenaçar el format en paper. També hi ajuda la proliferació de pòdcasts de tota mena. Un audiollibre podria estar en aquest espai, en el de poder escoltar un programa de ràdio quan més ens convingui. En comptes d’un programa, podem llegir una novel·la, per exemple, mentre fem alguna cosa manual, abans de dormir, en una sala d’espera…
La història moderna dels audiollibres es podria dir que va començar fa uns trenta anys, el 1995, quan l’empresa Audible (actualment, propietat d’Amazon) va oferir audiollibres digitals descarregables. El gener del 2008, Amazon va comprar aquesta empresa per uns 300 milions de dòlars. Als inicis, un reproductor específic per escoltar audiollibres costava uns 200 dòlars i els llibres només tenien una durada màxima d’unes dues hores. Avui, es podria dir que gairebé tenen una durada il·limitada. A més, les aplicacions ja es compten per dotzenes i la varietat de llibres és molt extensa, tenint en compte que els bancs de llibres reben cada any milers i milers de títols nous.
Article publicat a El Punt Avui, clica aquí per llegir l’article sencer
