Les llibreries, al centre dels reptes del sector?

Intentaré sintetitzar aquest tema complex sobre el qual, amb tota seguretat, hi haurà diferents punts de vista. Al llarg dels anys, el sector editorial no ha canviat pel que fa a les seves bases existencials. Ha crescut. Alguns dels seus actors s’han professionalitzat, la logística ha millorat substancialment i moltes de les eines disponibles s’han perfeccionat. Però la base continua sent que l’editor publica i envia els seus llibres, a través dels seus propis mitjans o bé mitjançant distribuïdors independents professionalitzats. I els llibreters reben els milers i milers de llibres que publiquen els editors. Tots els editors. I ni tan sols poden absorbir-ne una mínima part, perquè els falten recursos per poder escollir els que volen per a la seva llibreria.

La brutal quantitat de llibres que s’editen dificulta que els llibreters tinguin capacitat per analitzar, encara que sigui molt breument, les novetats: materialment, no tenen temps. I aquest és el nus que encalla tot el procés, el que fa que, en realitat, els llibres no flueixin i s’acumulin. Perquè a la llibreria que no disposa de prou mitjans —fonamentalment, la petita o mitjana— no li queda més remei que apuntar-se al «servei automàtic de novetats». Això fa que la feina que haurien de fer abans i que no fan perquè no tenen mitjans —la selecció prèvia de novetats— l’hagin de fer amb els llibres físics ja a la llibreria. I no hi ha cap altra opció. No hi ha solucions intermèdies. O els llibreters —tots, grans, mitjans i petits— treballen amb el mateix nivell de capacitat de gestió, o els petits i mitjans estan condemnats.

El «servei automàtic de novetats» és el pitjor invent i el més paternalista que el sector ha creat i mantingut al llarg del temps. Fa que les persones que treballen a la llibreria desconeguin, per la impossibilitat material de conèixer-los, la major part dels títols i dels autors les novetats dels quals es publiquen i s’envien automàticament a les llibreries; és a dir, sense la garantia que les persones que han de vendre aquests títols els coneguin mínimament. En aquesta fase, a més, la informàtica no ha estat la millor aliada. Perquè les bases de dades proporcionen dades, no coneixement.

Article publicat a El Periódico, clica aquí per llegir l’article sencer.