El sector editorial a l’Uruguai travessa un moment de transformació profunda i complexa, segons l’últim Diagnòstic del mercat del llibre a l’Uruguai elaborat per la Cambra Uruguaiana del Llibre i Nómade Consultora. Aquest document, que combina una anàlisi rigorosa de l’oferta amb una enquesta exhaustiva sobre la demanda, il·lustra sobre un ecosistema que, si bé conserva una base de lectors significativa, enfronta tensions estructurals que amenacen la sostenibilitat de les llibreries físiques i la rendibilitat de tota la cadena de valor.
Radiografia del lector uruguaià
L’hàbit de lectura al país presenta dades reveladores, poc més de la meitat de la població (52,2%) afirma haver llegit almenys un llibre durant el darrer any. Aquest consum, però, és desigual. El perfil del lector actiu es concentra predominantment en dones, adults joves, residents de Montevideo i, de manera molt marcada, en persones amb nivells educatius superiors.
Aquesta segmentació del públic lector també es tradueix en una disparitat a les motivacions. Mentre que el 35,2% dels no lectors assenyala la falta de temps com a principal barrera, seguit pel desinterès per l’hàbit lector, el preu dels exemplars no figura com la causa principal per no acostar-se a la lectura, encara que sí que funciona com un limitant en el moment de concretar la compra. Tot i la digitalització, el format imprès manté una hegemonia gairebé absoluta: el 50,4% dels lectors prefereix exclusivament el paper, davant d’un reduït 6,2% que consumeix únicament continguts digitals. La pirateria, mentrestant, es manté sota control, amb un 82,4% de la població que assegura no haver descarregat llibres de forma il·legal l’últim any.
La metamorfosi del model de llibreria
El negoci de la venda de llibres ha deixat de ser una activitat estandarditzada per convertir-se en un terreny en constant adaptació. Avui, les llibreries físiques conviuen amb nous models de negoci que inclouen espais de cafeteria, activitats de dinamització cultural i, en molts casos, la diversificació cap a la venda d’articles de papereria, disseny i art per compensar els marges.
Aquest esforç de supervivència es veu travessat per tres factors crítics:
- L’exigència digital: la visibilitat a les xarxes socials i l’atenció constant a través de missatgeria com WhatsApp s’han tornat obligacions operatives que absorbeixen gran part del temps de gestió de les llibreries, sense que això es tradueixi sempre en un augment proporcional de les vendes.
- L’hegemonia dels preus al canal digital: l’ús de plataformes com Mercado Libre, si bé permet arribar a un públic més ampli, imposa una competència ferotge basada purament en el preu, fet que desplaça el valor afegit de la curadoria del llibreter i pressiona a la baixa la rendibilitat.
- L’asimetria regional: les llibreries situades a l’interior del país operen sota condicions més restrictives, i han d’esquivar costos logístics elevats i una menor densitat de mercat, cosa que aprofundeix les bretxes de creixement respecte als comerços establerts a la capital.
La dictadura del descompte i el pragmatisme del consumidor
El comportament de compra mostra un consumidor summament pragmàtic i amb una lleialtat comercial molt baixa; només 2 de cada 10 clients tenen una llibreria de preferència. A l’elecció final del punt de venda, l’experiència de l’espai físic o l’assessorament del llibreter cedeixen terreny davant de factors més concrets com el preu i la disponibilitat immediata de l’exemplar.
Aquesta dinàmica ha instal·lat una guerra de descomptes on el preu de venda real ja no es guia estrictament pel PVP (Preu de Venda al Públic) fixat per les editorials, sinó per les promocions bancàries i les ofertes de mercat. Amb freqüència, són els mateixos llibreters els que absorbeixen l’impacte financer d’aquests descomptes i sacrifiquen els marges de guany per mantenir-se competitius. Com a conseqüència, els lectors busquen alternatives per maximitzar el pressupost: el 30% recorre a la compra a l’exterior per accedir a millors preus o títols no importats, i un 30% més s’ha bolcat al mercat de llibres usats. En termes de volum, el consum continua sent modest: tres de cada quatre compradors només adquireixen entre un i tres títols cada any.
Debat sectorial: El camí cap a la regulació
Davant la inestabilitat que generen les pràctiques de mercat actuals, el sector es troba immers en un debat intens sobre la implementació d’una Llei de Preu Únic. Aquesta proposta, que cerca limitar els descomptes a un màxim del 10% durant els primers 18 mesos de vida d’un llibre, divideix les aigües:
- El suport: el 54% de les llibreries advoca per aquesta regulació, considerant-la una salvaguarda necessària davant del poder de les grans superfícies i les plataformes digitals, cosa que permetria preservar la diversitat de l’oferta editorial.
- La resistència: d’altra banda, prop del 20% dels consultats s’hi oposa i un 25,8% es manté indecís, advertint que una restricció d’aquest tipus podria restar agilitat comercial a un sector que ja opera sota fortes pressions econòmiques.
El panorama del 2026 demostra que el mercat editorial uruguaià manté una base de lectors estable, però lluita per superar una etapa de baixa intensitat en el consum. La supervivència de l’ecosistema depèn avui d’un equilibri precari: el desafiament de dignificar el valor cultural del llibre davant de la fredor dels algorismes i la necessitat imperiosa d’acordar regles de joc que permetin la sostenibilitat dels llibreters, que són les veritables baules que sostenen la cultura literària al territori.
Podeu descarregar aquí l’informe complet.
