-
El Gremi lamenta que les grans plataformes tecnològiques alimentin les bases de dades de la Intel·ligència Artificial amb continguts d’autors i editors obtinguts de forma il·legal, sense demanar permís i sense remunerar-los.
-
Reclama una aposta decidida per la implantació real de les biblioteques d’aula i de la comprensió lectora com a eix del currículum escolar.
-
El Gremi d’Editors de Catalunya reclama que el pressupost de Cultura arribi al 2 % del pressupost de la Generalitat.
-
El Premi Atlàntida 2025 reconeix el mestre, pedagog, filòsof i assagista Gregorio Luri, i el 31è Memorial Fernando Lara distingeix Arpa Editores.
El Gremi d’Editors de Catalunya preveu que l’any 2025 es tanqui amb un creixement moderat de l’ordre del 4 %, i consolida el llibre com una de les principals opcions d’oci cultural, tendència que s’ha vingut manifestant en els darrers anys. En el període 2019-2025 el creixement global del sector editorial ha estat del 29 %, el que l’ha portat a situar-se en xifres rècord.
Aquest creixement del 2025 ha estat produït, bàsicament, per la fortalesa de la ficció i la literatura juvenil, tant en català com en castellà, seguint la tendència dels darrers anys i que està permetent rejovenir clarament la piràmide dels lectors. Segons les dades dels indicadors d’hàbits de lectura, el 65,5 % de la població llegeix llibres de forma habitual, però en el segment del públic jove entre 14 i 24 anys aquests índexs arriben al 75 %.
El president del Gremi d’Editors de Catalunya, Patrici Tixis, ha donat aquestes dades aquest matí en una roda de premsa en què ha fet balanç de l’any des del punt de vista editorial. Tixis s’ha mostrat satisfet en el balanç anual, afirmant que «el llibre continua essent la primera indústria cultural del país» i que dona feina, de manera directa i indirecta, a més de 35.000 persones. Alhora, adverteix que aquesta estabilització «no pot fer oblidar els reptes estructurals que té el sector, des de la comprensió lectora fins a la regulació de la intel·ligència artificial i el suport a les llibreries».
IA i drets d’autor: l’Administració hauria de liderar amb l’exemple
Un dels punts que més preocupa el sector és l’ús il·legal de continguts editorials per entrenar sistemes d’intel·ligència artificial generativa. El Gremi denuncia que «mentre les grans plataformes tecnològiques estan invertint milers de milions d’euros en infraestructura tecnològica i grans processadors de dades, no dediquen ni un euro als continguts i opten per entrenar el sistemes d’Intel·ligència Artificial sense autorització dels titulars, sense compensar-los econòmicament i, en moltes ocasions, accedint a continguts que són a la xarxa de forma il·legal».
D’altra banda el president del Gremi d’Editors de Catalunya es lamenta que «L’Administració pública, que hauria de donar exemple i liderar la utilització de models d’Intel·ligència Artificial Generativa respectant plenament la propietat intel·lectual, ha posat en marxa el sistema ALIA alimentat amb continguts il·legals i sense demanar permís als autors».
El Gremi defensa un marc regulador clar i aplicat de manera efectiva, que garanteixi la sostenibilitat econòmica de la creació, de la traducció i de l’edició, i que eviti que la IA es converteixi «en una via d’explotació massiva d’obres sense retorn econòmic i sense autorització per als qui les han fet possibles».
La comprensió lectora i les biblioteques d’aula, al centre del debat educatiu
Tot i la bona evolució del mercat, el Gremi alerta que els nivells de comprensió lectora a Catalunya continuen per sota dels països més avançats del nostre entorn. Per això reivindica que la lectura i la comprensió lectora siguin «un veritable eix del currículum escolar» i reclama un esforç de l’Administració per accelerar l’aplicació de les mesures definides al Pla nacional del llibre i la lectura pel que fa la implantació de les biblioteques d’aula als centres educatius. El president del Gremi recorda que «les biblioteques d’aula són una eina clau per crear hàbits lectors estables, especialment en els primers anys escolars».
En aquest sentit, el Gremi d’Editors de Catalunya vol posar èmfasi en que els pressupostos de Cultura de la Generalitat no arriben encara al 2 %, tal com es van comprometre totes les forces polítiques i que és necessari aquest acord per poder aplicar les mesures del Pla nacional del llibre i la lectura.
Llibreries i bibliodiversitat: el 70 % dels lectors continuen confiant en el llibreter
Un altre dels aspectes importants de 2025 ha estat que les llibreries consoliden el seu paper central en l’ecosistema del llibre a Catalunya. Més del 70 % dels lectors continua triant-les com a establiments de referència en un context de forta caiguda del tràfic a Internet, superior al 20 %, que ha afectat negativament el comerç electrònic.
El Gremi subratlla que les llibreries són «molt més que punts de venda»: actuen com a espais de prescripció, dinamització cultural i vertebració del territori. Alhora, són una peça imprescindible per garantir la bibliodiversitat.
Per això, es reclama a les administracions que reforcin les mesures de suport a aquests establiments, tant per fer front als efectes de la gentrificació en el preu dels locals com a la competència dels grans actors digitals.
Impuls a la internacionalització
El Gremi destaca la consolidació de Catalunya i Barcelona com a pols editorial de referència a escala internacional. No en va, en els darrers anys, el sector ha tingut una presència molt destacada en cites com les fires Bolonya o Buenos Aires, o la recentment celebrada FIL de Guadalajara, que ha tingut Barcelona com a ciutat convidada d’honor, amb un balanç més que positiu.
El Gremi posa en valor el suport de les administracions a la internacionalització i insisteix en que aquest suport «sigui estable, previsible i suficient» per continuar obrint mercats i reforçant la projecció exterior dels catàlegs.
