Barcelona, 8 de setembre de 2026. — L’XI Forum Edita ha arrencat la seva primera jornada amb una mirada especialment optimista sobre l’evolució del mercat editorial a Espanya. Una de les principals ponències del dia, «El mercat editorial a Espanya: un esperançador 2025-2026», a càrrec d’Ignacio López, Head of Market Intelligence de GfK, ha posat sobre la taula els principals indicadors que confirmen el bon moment que travessa el sector.

López ha destacat que «des de la pandèmia el mercat no ha deixat de créixer», consolidant una tendència positiva dels darrers anys que es manté el 2026. El mercat editorial espanyol va créixer un 3,8% el 2025 i acumula un 3,9% de creixement fins al juny de 2026, amb un increment del 2,4% en unitats venudes.

Les previsions apunten que el 2026 tornarà a tancar amb xifres positives, amb una facturació propera als 1.300 milions d’euros corresponent als llibres de ficció, no ficció i literatura infantil i juvenil que suposen un creixement estimat del 4,5%.

Catalunya, protagonista del creixement

Un dels aspectes destacats de la presentació ha estat el comportament especialment positiu de Catalunya, que representa ja el 21,5% del mercat editorial espanyol i registra un creixement interanual del 5,2%, situant-se per davant de Madrid, que concentra el 21,1% del mercat nacional. “Per Sant Jordi es van superar els 50 milions de facturació, una xifra rècord”.

El paper de les llibreries també guanya pes. Des de 2019, les llibreries han incrementat la seva activitat un 35%, mentre que a Catalunya representen el 57% del mercat, davant del 41% dels grans magatzems.

La ficció manté el lideratge

Per gèneres, la ficció continua sent el principal motor del mercat, amb un 35% de les vendes, seguida de la no-ficció, amb un 28%, i de la literatura infantil i juvenil, amb un 26%. També ha apuntat que “el catàleg de les editorials guanya cada vegada més pes, amb un 77% de les vendes, davant del 23% de les novetats”.

Les dades presentades durant aquesta primera jornada de l’XI Forum Edita dibuixen així un escenari de creixement sostingut, recuperació consolidada i noves oportunitats per al sector editorial, amb Catalunya com un dels principals motors d’aquesta evolució.

En l’àmbit internacional, el consultor editorial Rüdiger Wischenbart ha analitzat les principals tendències que estan transformant el món del llibre durant la ponència «El mercat editorial al món: un agitat 2025-2026». Wischenbart ha descrit un escenari marcat per una complexitat creixent i per l’aparició de nous actors i models, en què l’autor guanya capacitat per construir les seves pròpies audiències i l’autoedició es consolida com un segment cada vegada més rellevant.

Un dels principals eixos de la seva intervenció ha estat la transformació digital del sector editorial, que, segons Wischenbart, va molt més enllà de traslladar el contingut del llibre a un format digital. La digitalització està modificant la mateixa cadena de valor i, amb l’arribada de la intel·ligència artificial, aquest procés s’està accelerant i afectarà tot l’ecosistema editorial. «La digitalització del món del llibre consisteix en molt més que oferir un format diferent», ha assenyalat, defensant la necessitat de comprendre aquesta transformació en lloc d’intentar frenar-la.

A França hem perdut més de tres milions de lectors

La situació del mercat editorial francès ha centrat la intervenció de Renaud Lefebvre, director general del Syndicat national de l’édition (SNE), que ha contrastat les dificultats de França amb el creixement registrat a Espanya. Lefebvre ha alertat especialment sobre la pèrdua de lectors, ja que el 17% dels francesos majors de 15 anys declara no llegir mai, davant del 12% el 2019, fet que suposa més de tres milions de lectors perduts.

 “La lectura adolescent ha caigut, mentre que està pujant molt el mercat de llibres de segona mà, gràcies, entre altres coses, a la venda per internet”. També ha assenyalat l’impacte de la IA i la creixent producció de continguts generats artificialment com a nous reptes per al sector.

 

França alerta sobre la pèrdua de lectors i l’impacte de la intel·ligència artificial en el sector editorial

L’escriptor Eduardo Lago, per la seva banda, ha analitzat la transformació cultural, política i tecnològica dels Estats Units i l’avanç d’una “era postliterària”, marcada pel retrocés de la lectura, la influència de la tecnologia i la intel·ligència artificial. L’escriptor ha alertat sobre les seves conseqüències per a la democràcia i ha defensat el valor de la literatura i l’escriptura com a eines fonamentals per pensar, comprendre i preservar l’esperit crític.

La IA no s’ha de plantejar necessàriament com una amenaça per als drets d’autor. El repte rau a garantir que les grans companyies tecnològiques respectin la propietat intel·lectual

La intel·ligència artificial i el seu impacte sobre els drets d’autor també han centrat una de les converses de la jornada, «La IA protegeix o penalitza els drets d’autor?», protagonitzada per Hege Munch Gundersen, CEO de Kopinor, i Richard Mollet, responsable d’Afers Públics d’Europa de RELX, i moderada per Jorge Corrales, director general de CEDRO. El debat ha posat de manifest la necessitat d’establir models que permetin compatibilitzar el desenvolupament de la IA amb la protecció i remuneració dels creadors i titulars de drets.

Com a exemple de possibles vies de futur, Gundersen ha presentat el model noruec, basat en acords de llicència entre els titulars de drets i les institucions que desenvolupen projectes d’IA. En aquest marc, els autors i titulars han de participar des de l’inici en els projectes de recerca i comptar amb mecanismes de remuneració, control, seguiment i possibilitat d’exclusió. Els acords assolits a Noruega contemplen una dotació de 4,2 milions d’euros per a continguts de premsa i una quantitat equivalent per als continguts de llibres, pendent en aquest darrer cas de la seva inclusió en el pressupost del 2027.

Per la seva banda, Mollet ha defensat que la IA no s’ha de plantejar necessàriament com una amenaça per als drets d’autor, sinó que el repte rau a garantir que les grans companyies tecnològiques respectin la propietat intel·lectual. La conversa també ha abordat la creixent litigiositat en aquest àmbit i la necessitat d’una major transparència sobre l’ús d’obres protegides per entrenar models d’IA, en un context en què la nova legislació europea haurà de contribuir a identificar i fer visible com s’utilitzen aquests continguts.