Els resultats de l’informe de l’OCDE situen Espanya per sota de la mitjana dels països de l’organització en lectura. La davallada de la competència lectora és una tendència generalitzada que s’ha accentuat durant l’última dècada. Catalunya no disposa en aquesta edició de resultats propis validats per l’OCDE.

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha publicat els resultats de PISA 2025, la novena edició del Programa per a l’Avaluació Internacional dels Estudiants, que mostra una nova davallada del rendiment acadèmic en bona part dels països participants. La tendència és especialment significativa en l’àmbit de la lectura i la comprensió lectora, que registra el retrocés més important de les tres grans competències analitzades durant l’última dècada.

En aquesta edició han participat més de 760.000 estudiants de 15 anys de 91 països i economies, representatius d’uns 33 milions de joves. PISA 2025 ha tingut les ciències com a àmbit principal d’avaluació, però també ha analitzat les competències en matemàtiques i lectura, així com l’aprenentatge en el món digital.

La lectura registra la davallada més pronunciada

Les dades de l’OCDE mostren que la puntuació mitjana en lectura dels països de l’organització ha passat dels 489 punts de 2015 als 461 punts de 2025, una reducció de 28 punts en una dècada. Es tracta d’un descens superior al registrat en matemàtiques i ciències.

L’OCDE assenyala que aquesta evolució té una rellevància especial perquè la competència lectora és transversal al conjunt de l’aprenentatge i resulta essencial per localitzar, avaluar, interpretar i reflexionar sobre la informació en un entorn cada vegada més digital.

Els resultats de PISA 2025 també indiquen que el 20% dels estudiants de 15 anys dels països de l’OCDE presenta actualment un rendiment baix simultàniament en lectura, matemàtiques i ciències, davant del 16% registrat el 2022.

L’organització adverteix, a més, que el deteriorament dels resultats no es pot atribuir únicament a l’impacte de la pandèmia de la covid-19. En molts sistemes educatius, la tendència negativa havia començat abans. En el cas específic de la lectura, l’OCDE assenyala que l’augment de la digitalització i del temps davant de les pantalles i la disminució de la lectura per plaer han coincidit amb un empitjorament dels resultats, sense establir per això una relació causal simple entre aquests factors.

Espanya obté 451 punts en lectura

A Espanya, la puntuació mitjana en competència lectora se situa en 451 punts, deu punts per sota de la mitjana de l’OCDE (461) i vuit per sota de la mitjana de la Unió Europea (459).

Els resultats espanyols en lectura són inferiors als de PISA 2022 i es troben també entre els més baixos registrats per Espanya des que participa en l’avaluació.

Un 68% de l’alumnat espanyol assoleix com a mínim el nivell 2 de competència lectora, considerat per PISA el nivell bàsic de domini de la lectura. La mitjana de l’OCDE és del 69%.

Assolir aquest nivell significa, entre altres capacitats, poder identificar la idea principal d’un text de longitud moderada, localitzar informació a partir de criteris explícits —encara que puguin tenir una certa complexitat— i reflexionar sobre la finalitat i la forma dels textos quan se’ls demana explícitament.

A l’altre extrem de l’escala, només un 2% dels estudiants espanyols arriba als nivells 5 o 6 de competència lectora, davant del 6% de mitjana de l’OCDE. Són els nivells que acrediten capacitats més avançades, com comprendre textos extensos, treballar amb conceptes abstractes o contraintuïtius i distingir entre fets i opinions a partir d’elements implícits relacionats amb el contingut o amb la font de la informació.

PISA també manté una diferència significativa per gènere: tant a Espanya com en la majoria dels països participants, les noies obtenen millors resultats en lectura que els nois.

Catalunya, sense resultats propis validats en aquesta edició

PISA 2025 presenta una particularitat important pel que fa a Catalunya. L’OCDE no publica resultats específics de Catalunya en aquesta edició perquè la mostra catalana no compleix els criteris tècnics establerts per l’organització.

La taxa d’exclusió d’estudiants de la mostra catalana va passar del 5,6% de PISA 2022 al 23,2% en l’edició de 2025, molt per sobre dels estàndards admesos per l’OCDE. En conseqüència, els resultats obtinguts no es consideren representatius del conjunt de l’alumnat català i no poden utilitzar-se per establir comparacions fiables amb altres territoris o edicions.

Aquest problema no invalida, en canvi, els resultats globals d’Espanya, que sí que han estat incorporats plenament a l’informe internacional.

Per tant, les dades espanyoles permeten observar l’evolució general de la competència lectora a l’Estat, però no es poden extrapolar directament a Catalunya ni permeten determinar l’evolució específica de la comprensió lectora de l’alumnat català en aquesta edició de PISA.

La comprensió lectora, una competència cada vegada més vinculada al pensament crític

Els resultats de PISA 2025 situen novament la competència lectora en el centre del debat educatiu. En l’actual entorn digital, llegir no significa únicament comprendre el contingut literal d’un text. L’avaluació de PISA incorpora també la capacitat de localitzar informació, contrastar-la, interpretar-la, valorar la fiabilitat de les fonts i distingir entre informació factual i opinió.

Aquestes competències adquireixen una importància especial en un context marcat per l’accés massiu a continguts digitals i per la progressiva incorporació de la intel·ligència artificial als entorns educatius i a la vida quotidiana.

L’OCDE subratlla en les conclusions de l’informe la necessitat de reforçar els aprenentatges que exigeixen esforç cognitiu i assenyala que les eines d’intel·ligència artificial poden ser útils per proporcionar retorn i facilitar pràctiques personalitzades, però que haurien de complementar —i no substituir— el procés de raonament dels estudiants.

PISA 2025 confirma així una tendència internacional de fons: la competència lectora dels adolescents s’ha deteriorat durant l’última dècada, alhora que la capacitat de comprendre, interpretar i avaluar críticament la informació esdevé cada vegada més necessària tant per a l’aprenentatge com per a la participació plena en una societat digital.