Arantxa Mellado
Durant dècades, el llibre de butxaca va ser una peça clau a l’economia editorial: un format pensat per prolongar la vida comercial dels títols, ampliar la base de lectors i generar rendibilitat a partir del volum. Avui aquest model ja no funciona com va ser concebut. Els tiratges es redueixen, els preus pugen i la lògica industrial que ho sostenia s’ha erosionat. Aquest article analitza, a partir de dades i de l’evolució del mercat espanyol, com i perquè el llibre de butxaca ha entrat en una fase de declivi estructural, i què implica això per a la gestió del fons editorial.
Així em van explicar el valor de mercat del llibre de butxaca quan vaig aterrar al món editorial predigital, a finals del segle XX: per finestres d’oportunitat.
Una finestra d’oportunitat és un espai de temps finit i determinat durant el qual executar accions per aconseguir un resultat concret, com, per exemple, vendre llibres.
La primera finestra s’obre amb el llançament del llibre. Si no s’aprofita, els llibres duraran poc o gens a la taula de novetats de les llibreries (si hi arriben) i el llibre sortirà del radar del lector.
La segona finestra d’oportunitat s’obre amb la reactivació del títol, que ja ha passat al fons editorial. Si no se n’aprofita, el llibre perdrà l’efecte rebot i l’esforç de la republicació haurà estat debades.
El llibre de butxaca és la tercera finestra d’oportunitat, un model comercial eficient per mantenir viu el fons editorial imprès: el llibre se suposa amortitzat i el que es busca és continuar rendibilitzant-lo a menor cost.
Si aquesta tercera finestra no s’obre, després d’esgotar les anteriors, el llibre mor comercialment.
La meva llarga experiència i les dades em van confirmar la importància del format butxaca: el llibre de butxaca ha estat un finestral, un format molt rendible que formava part de la «inèrcia» de les finestres d’oportunitat.
Tot i això, aquestes mateixes dades m’obliguen avui a replantejar-me aquesta inèrcia:
La butxaca continua sent una eina estructural per rendibilitzar el fons editorial o s’ha convertit en una decisió excepcional que només té sentit en determinats catàlegs i contextos?
Una mica d’història, per tenir context
El llibre de butxaca com el coneixem (perquè antecedents en va tenir molts) va néixer com un experiment editorial el 1935, quan Allen Lane va fundar Penguin Books al Regne Unit amb la idea d’oferir literatura de qualitat a preus molt assequibles. L’experiment no només va ser un èxit comercial, sinó que va revolucionar el mercat editorial: per primera vegada, els lectors podien comprar obres d’autors reconeguts, a baix preu (les tirades eren massives), a quioscos, estacions de tren i als grans magatzems Woolworths (el llibre sortia de les llibreries!) i amb un disseny cuidat però senzill (bar).








