Carlota Rubio

Al número 4 del carrer del Peu de la Creu les parets encara fan olor de pintura. Prestatgeries altíssimes estan a mig omplir de llibres i ningú ha segut encara a les cadires del pis superior, diàfan i lluminós, de Casa Abacus. “Ens hem dedicat a tirar parets”, diu Ernest Folch (Barcelona, 1972), que coneix bé l’edifici perquè ja hi va treballar quan pertanyia a Grup 62. És el director editorial d’Abacus Futur, el nou grup que va sorgir quan l’empresari Jaume Roures i la cooperativa Abacus van comprar els segells d’Enciclopèdia Catalana. Dilluns vinent els editors de La Galera, Ara Llibres, Univers, Navona, Arcàdia, Amsterdam, la Casa dels Clàssics-Bernat Metge, Viena, Elastic Books, Ediciones Invisibles, Now Books, Folch i Folch i Catedral treballaran per primera vegada sota el mateix paraigua, un projecte que també inclou revistes com Sàpiens o Descobrir i continguts audiovisuals. Els objectius editorials: preservar la identitat dels segells però coordinar la publicació, un nou segell de butxaca i una nova empenta al premi Sant Jordi. El grup acaba de viure el seu primer Sant Jordi, on s’ha parlat d’èxit però també de saturació d’un mercat editorial cada cop més hostil per als segells independents.

Pregunta. Quan decideix que vol ser editor?

Resposta. Des que tinc ús de raó que veig dissenyadors, proves, correctors, tipògrafs… va associat a la meva infantesa. Però em dedico a l’edició just quan ja havia decidit que no m’hi dedicaria. Sempre m’havia interessat el periodisme, havia decidit que faria el màster d’El País i em va trucar Jaume Vallcorba per treballar a Quaderns Crema. Més tard Oriol Castany estava creant Grup 62, el meu pare ja hi estava treballant i hi vaig entrar com a editor d’Empúries, que ja s’hi havia incorporat. Va començar una molt bona època en aquest mateix edifici. De seguida vam tenir molts èxits, vam consolidar una idea moderna de l’edició en català, amb una aposta per les traduccions i per una literatura infantil i juvenil més moderna. A 62 va haver-hi una crisi amb l’accionariat i vaig passar per RBA i Ara Llibres. Vaig tornar com a director editorial de 62 i, quan va entrar Planeta, José Manuel Lara em va oferir ser el director editorial del grup que s’estava consolidant. No ho vaig veure clar, perquè allò era d’unes dimensions excessives i perquè part de l’accionariat, que era Enciclopèdia Catalana, no m’hi volia. Vaig tornar a Ara Llibres, Ediciones B, vaig dirigir l’Sport, vaig rescatar Navona amb Jaume Roures i Tatxo Benet. I ara comencem el projecte d’Abacus Futur, ens traslladem aquí i tanquem el cercle.

P. Qui li va ensenyar l’ofici?

R. És un tòpic, però l’aprenc cada dia. El mestre més gran que he tingut és el meu pare. Amb ell he après a estimar els llibres, vam construir la biblioteca de casa que és un tresor, parlàvem sempre de llibres. La idea més bàsica que em va transmetre és que molt abans de gestionar cal llegir. Una idea senzilla que ha estat el motor de la meva vida. Em refereixo a llegir editorialment: imaginar-te com tu transformes un text que t’arriba sense forma i donar-n’hi. De Jaume Vallcorba vaig aprendre que més val llençar un llibre si no n’estàs content o no el pots defensar. D’Oriol Castanys vaig aprendre a treballar en equip.

P. Quina literatura li agrada?

R. Tinc molta debilitat per la poesia catalana del segle XX, és la biblioteca que va construir el meu pare. Ferrater, Vinyoli, Carner, Riba. He tingut la sort de llegir aquesta literatura en les primeres edicions i, per tant, també llegir-la editorialment, no la puc deslligar de com es va fer físicament en el seu moment. Per mi això és el tresor de la meva vida. Ara la meva lectura està centrada en el que estem editant ara. Però intento llegir el que publica la competència, recentment m’ha agradat La llamada de Leila Guerriero, tinc un interès natural per la literatura hispanoamericana.

P. Quina és la seva feina en aquesta nova etapa?

R. De coordinació i de visió. La feina de coordinació té a veure que tothom s’ajudi, perquè aquest és un projecte col·laboratiu i no competencial, la idea és que les editorials entenguin que el que fa una no ho farà l’altra. Hem de preservar la personalitat de cada editorial i alhora compartir la visió general del projecte. No tenim uns quants segells per dissoldre’ls sinó per potenciar-los. Per això cadascuna de les editorials té un director editorial: Pema Maymó, Montse Ingla, Ester Pujol, Joan Carles Girbés…

P. I quina és la identitat global d’Abacus Futur?

R. Som una editorial d’editors. Aquí hi ha gent amb una trajectòria excepcional, avalats per una experiència molt contrastada. No és habitual tanta gent amb tanta experiència concentrada en un mateix espai. Per altra banda, aquest és un projecte de proximitat. Tots desenvolupem els projectes des de Barcelona i en català, i creiem que davant de grans multinacionals això té un valor. I el tercer vector és la qualitat: tenim segells que han demostrat que són al segment alt del mercat, des dels autors fins als acabats físics: Arcàdia és referent en pensament, Ara Llibres en no-ficció, Viena en clàssics, la Galera en infantil i juvenil… Univers ha demostrat aquest Sant Jordi que ho és en la ficció en català, amb un parell de títols entre els més venuts.

Article publicat a El País, clica aquí per accedir a l’entrevista sincera