“Un exercici d’autoficció a Liberisliber”, article publicat al Núvol

Article del Francesc Ginabreda publicat al Núvol el 7 d’octubre del 2019. Fes clic per veure l’article original

Ja fa una dècada que, acabada la Setmana del Llibre en Català, la represa literària s’allarga fins a començaments d’octubre. L’allongament, editorialment independent i geogràficament garrotxí, es diu Liberisliber i probablement ja no necessita presentació. Aquest any, la fira literària de Besalú ha reunit 65 editorials i 34 activitats repartides en un cap de setmana intens de cel grisós que s’ha tancat amb un anostrament dels versos de Patti Smith.

Diumenge al migdia, desmenjadament engiponat, hom ha tret el cap a la fira. Primera impressió: gran concurrència. A la plaça major, gent amunt i avall mirant llibres i una colla prou nombrosa de turistes camuflats entre editors, lectors i escriptors. Damunt l’escenari, Bernat Ruiz i Txetxu Barandiaran parlen sobre els problemes i els desafiaments de la concentració editorial moderats per Carme Fenoll. Ruiz, que llueix barba darwiniana (qui sap si darwinista), ha publicat un llibre en el qual s’esplaia a fons sobre la qüestió, Desencadenats (Saldonar). Ell ho té clar: s’ha de crear un clúster intersectorial del llibre en català, horitzontal i especialitzat. Si no, els vaixells editorials continuaran xocant amb l’iceberg de la distribució, el gran problema del món del llibre, víctima, al mateix temps, de “la pròpia estructura del sector”.

Aliè a tot plegat, o potser no, Toni Sala conversa amb Eugènia Broggi sobre Persecució (L’Altra), el seu últim llibre, a l’espectacular pati romànic de can Llaudes, acompanyat del grup musical Arannà. Bonica estampa: Sala explica com ens enfrontem al mal, al nostre costat fosc, mentre sonen les campanades de la una. Ho fa sota l’empara vetusta i vigorosa dels arcs de volta catalana amb la seva pedra irregular i una barreja cromàtica de beix i color sèpia que ja no trobem a La Vanguardia quan volem fer els mots encreuats de Màrius Serra o llegir una tira còmica d’Alex Graham. Sala, reflexionant sobre la vida i la mort, el paisatge, l’idioma i el “neguit moral” (a propòsit del procés), assegura que la nostra vida n’està plena, de mal, i és cert; només cal engegar la TV.

Però han tocat la una, i la una és una bona hora per fer el vermut. Bé, com que som en un festival literari, m’esmeno la plana: el que ens pertoca dir és que la una és una bona hora per fer una vermuesia, encara que no se serveixi en forma de versos sinó de narrativa. En particular, la de Nabókov i les seves dissertacions sobre els somnis. Amb Míriam Cano com a presentadora, Matilde Martínez (Godall) i Elisabet Riera (Wunderkammer) intercanvien impressions sobre la literatura de l’autor de Lolita amb Valerie Miles i Marta Nin, que parlen de l’experiència de traduir-la, respectivament, al català i al castellà. Després arriba l’hora de dinar. Tots els editors fan una pausa.

La literatura del jo

A la taula del costat (hom endrapa uns canelons de segon), la gent de la llibreria El Genet Blau, de Lleida (en representació de Mosaics Llibres a la fira), intenta posar-s’hi amb el primer però un tàvec emprenyador no els ho posa fàcil. El cel té un color gris, trist, ensopit, de sardina crua i anodina. Mala idea això de posar-se poètic i descuidar el menjar, perquè el tàvec ho aprofita per canviar de taula i convertir l’experiència de les postres (mel i mató) en un intent de carnatge poc vistós. Si aquest petit fragment de crònica (o tota la crònica) es pot considerar, o no, autoficció, cal comprovar-ho a la conversa que mantenen més tard Adrià Pujol, Eva Baltasar, Llucia Ramis i Andrea Valdés, que responen les preguntes d’Anna Guitart i miren d’aclarir què és exactament la literatura del jo, això que en diem reiteradament autoficció.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

2019-10-07T20:02:34+00:00 1 setembre, 2019|Categories: És notícia|Tags: , , , , |
2019-10-07T20:02:34+00:00 1 setembre, 2019|Categories: És notícia|Tags: , , , , |