Oriol Serrano: ‘Les xifres de les editorials en català són modestes, en general’, VilaWeb

Article de la Montserrat Serra publicat a VilaWeb el 24 de setembre del 2019. Fes clic per veure l’article original

Les PunxesPuntal de la distribuïdora les Punxes, premi Trajectòria juntament amb la seva sòcia, Margrit Lömker, parla del sector del llibre des de la baula menys visible però ben determinant del sector, la distribució

Enguany, per primera vegada, la Setmana del Llibre en Català va destacar amb el premi Trajectòria la tasca de dos històrics del món de l’edició, en l’àmbit de la distribució, Margrit Lömker i Oriol Serrano: ‘Pels més de cinquanta anys de tasca al capdavant de la distribuïdora les Punxes, modèlica per la seva innovació i compromís empresarial i personal amb el món del llibre, d’on són baula essencial.’ Per això ens hi hem acostat i, en representació de tots dos, ha parlat Oriol Serrano. És una entrevista on es parla molt del funcionament intern del món del llibre, de les seves peculiaritats, del mercat del llibre en català i també de quina manera l’era digital, des del monopoli de les grans tecnològiques, pot transformar el sector.

En el context de la Setmana del Llibre en Català, es van fer públiques les darreres dades de l’edició en llengua catalana, corresponents al 2018. Aquestes dades, optimistes, diuen que s’ha crescut un 1% i que la facturació ha assolit els nivells d’abans de la crisi. En canvi, hi ha la sensació que la gent compra (i llegeix) menys llibres que abans de la crisi. Quina és la vostra percepció des de la distribuïdora les Punxes?
—El llibre català ha anat creixent, aquests últims anys. S’edita molt, potser més que no caldria, perquè el mercat no creix tant. I per què no creix tant? Per la mateixa raó que el llibre castellà: les xarxes socials i el temps que s’esmerça en les noves tecnologies van en detriment del llibre en paper. Això és claríssim. Només cal veure, al metro, que la gent ja no té un llibre entre les mans, la gent hi té un mòbil. Tot i això, ara s’acaba de fer la Setmana del Llibre en Català, tothom diu que gaudeix de bona salut, és veritat, però…

Però aleshores, com hem d’analitzar les xifres que es donen?
—No sóc un expert en anàlisi de dades, jo puc parlar de les meves de xifres. Les xifres que manego entre els segells en català que distribueixo, doncs van bé, però van fent.

Les Punxes té un catàleg d’editorials en català de prestigi.
—Però no gaire extens. Els grans grups (Planeta, Random) tenen catàlegs molt importants.

Però les Punxes té un catàleg d’editorials independents importants: Club Editor, Edicions de 1984, Llibres Anagrama, Quaderns Crema, Adesiara, l‘Altra…
—Sí, però són xifres modestes. De tant en tant apareix algun best-seller en català, però en general són xifres modestes. Teníem l’editorial la Campana, que era una de les que més venia, i que ara ha comprat Random House.

Amb aquesta operació heu perdut la distribució de la Campana.
—La perdrem a començament d’any, sí.

Però teniu long-sellers com els llibres de Mercè Rodoreda.
—Sí, gràcies al fet que és un llibre que recomanen les escoles.

Com dèieu, el segle XXI ja no és el segle del llibre, segurament serà el segle de la revolució digital.
—Però el llibre en paper no desapareixerà mai. Perquè el plaer d’anar a una llibreria, tocar un llibre, la textura que té, olorar-lo… Tot això és un plaer que no es perdrà. Tot i que hi ha gent que li troba una gran utilitat al llibre electrònic, perquè pot contenir milers de llibres dins una maquineta. I per viatjar és molt còmode. Però no té l’eròtica que té el llibre en paper.

La comoditat no ha acabat triomfant, en el curs de la història?
—No. La televisió no ha posat fi a la ràdio, oi? Tot i que hi ha alguns temes que han fugit de la llibreria: els llibres tècnics, els llibres d’idiomes, els llibres de viatge, els diccionaris, les enciclopèdies… Tot això sí que es mira amb mitjans digitals. El progrés és imparable.

I en aquest procés, les empreses tecnològiques van transformant el sector del llibre. Com veieu Amazon i com l’afronteu?
—Amb col·laboració, en el sentit que és un client que compra als proveïdors de llibres. És un bon client. Compra. Seria absurd negar-se a vendre-li. Ja sé que Amazon va en detriment de la llibreria, perquè hi ha molta gent que compra d’aquesta manera. Me’n faig creus que la gent es compri la roba per Amazon, tot i que si no té temps o viu en un poblet aïllat també ho entenc. És una facilitat. Però anar a una llibreria és més agraït, tens totes les novetats i, si vols un llibre, el tens immediatament. Amazon no es pot evitar, és signe del temps, hem d’estar-hi bé, és un client important. Al cap i a la fi, és un intermediari que ven llibres al lector final.

Sobre Amazon: la seva eficàcia i rapidesa és un dels seus grans èxits. Sovint, la llibreria no pot tenir tots els títols. Per això, una de les coses que reclamen les llibreries de les distribuïdores és que els serveixin amb molta rapidesa, per poder oferir també aquesta eficàcia. Les llibreries només poden ser eficients si la distribuïdora ho és amb elles.
—Pel que fa a nosaltres, no hi ha dubte: els llibres arriben en vint-i-quatre hores a la llibreria. Hi ha una reposició diària i en vint-i-quatre hores, a Catalunya i a Espanya, sobretot a les principals ciutats, els arriben els llibres demanats. I em consta que altres col·legues també ho fan, això. La batalla pel servei àgil és molt important, per competir amb aquestes plataformes digitals.

Les llibreries estan inquietes i és lògic. A començament del segle XXI, André Schiffrin donava dades de Nova York: després de la Segona Guerra Mundial hi havia 350 llibreries. El 2006 només en quedaven 35. Era l’època de concentració editorial dels grans grups. No sé si n’ha augmentat la xifra, avui.
—Aquí les llibreries van creixent. A Barcelona i Catalunya s’obren més llibreries que no pas es tanquen. I nosaltres, com a intermediaris que som, mirem que totes les llibreries tinguin el llibre en vint-i-quatre hores. En aquest negoci tothom va a comissió, tret de la impremta: l’autor, l’editor, el distribuïdor i el llibreter. Tothom té un percentatge. Per tant, ens interessa ser competitius.

És un negoci que fa embogir, perquè no saps mai què tens.
—Com que les llibreries tenen dret de devolució… I no saps si un llibre te’l tornaran passats quinze dies o al cap d’un any. Però la cosa important és que s’estigui a la llibreria. Mentre sigui a la llibreria es pot vendre. Al magatzem, no.

Les llibreries estan molt plenes, de manera que al cap de pocs mesos, si el llibre no s’ha mogut, es retorna. Però potser aquell llibre encara té una vida: de quina manera es pot continuar donant vida a un llibre que ja no ocupa un espai a la llibreria.
—Depèn de l’interès del llibre. Hi ha llibres que es venen poc cada any, però que cada any es venen. I és important que si ens el demanen, perquè ja no són a la llibreria però nosaltres el tenim al magatzem, el puguem servir en el mínim temps possible.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

2019-09-25T20:40:33+00:00 25 setembre, 2019|Categories: És notícia|Tags: , , , |
2019-09-25T20:40:33+00:00 25 setembre, 2019|Categories: És notícia|Tags: , , , |